Ângel Duran ha obert el seu univers coreogràfic al conjunt amb Monument. A La Mercè, es va poder veure un site específic que demostra com el coreògraf aparca el seu univers individual d’una tècnica acuradíssima (pot utilitzar cada articulació del cos com va ensenyar a The beauty of it (Sismògraf, 2020). El següent pas del ballarí a Catalunya va ser una aposta cap a la tecnologia (que va resultar una mica indigesta) en un volgut discurs de denúncia a l’homofòbia de Papillon (Fira Tàrrega, 2021). Per a la Quinzena de dansa (2021), el moviment integrava un grup que representaven treballadors d’una fàbrica tèxtil on els dirigents aprofitaven el seu poder abusant de les obreres (Unravel). Amb Monument, estrenada al Mercat de les Flors, sembla retornar a una dansa, sense narrativa. Ara, s’expressa en conjunt (cinc ballarins) des dels cossos, personalitats i tècnica de cadascú, sincronitzant moviments i repartint el pes coral indistintament. Hi ha una energia compartida. Duran és generós amb els companys i funciona la connexió entre els ballarins: Se’ls veu fruir ballant i, puntualment somrient al públic, com per convidar a la festa (que finalment, trenca la quarta paret).

La coreografia és generosa en repartir joc als cinc intèrprets, donant el focus puntualment a cada un d’ells perquè desplegui el seu moviment, sovint amb un antagònic de company directe. No cal cap referència al gènere o a la jerarquia. Simplement, tothom s’expressa a partir del vestuari (amb elements llampants puntuals), els cossos i el moviment. Es viu la diferència des de la naturalitat, sense sentir-se empesos a afegir cap accent.