Ara es parla molt de l’emprenedoria i del risc, però poques vegades aquests conceptes s’apliquen al teatre. I, amb tot, aquest és un dels sectors que millor ha reaccionat a la crisi a través de l’emprenedoria i el risc. No és que els ‘teatreros’ tinguin una vocació empresarial especial. Més aviat es tracta de fer de la necessitat virtut i buscar-se la vida en un sistema que ha patit el doble embat de la situació econòmica general i de la voluntat política de denigrar la cultura i, amb ella, la possibilitat de fomentar el pensament crític i/o creatiu. I, malgrat tot, en aquest context, reiterem-ho, el teatre i els actors i actrius han donat mostres d’una resistència extraordinària.

Tot això ve al cas a l’hora de parlar de Moleskine perquè aquest petit monòleg de Jordi Cervera interpretat Violant Llopis és, en bona mesura, una conseqüència dels temps. I, paradoxalment, a la vista de la qualitat  de l’espectacle i dels riscos (artístics, personals i econòmics) que assumeix la seva impulsora i protagonista gairebé cal agrair a aquests temps que afavoreixin el floriment d’exercicis com aquest. 

Moleskine és un petit monòleg de vint minuts de duració que trenca totes les fronteres convencionals del teatre. Es representa per a un aforament molt reduït, no hi ha escenari i la intèrpret interactua directament amb els espectadors. Tot plegat per explicar una història crua, molt crua, plena d’amor, mort i odi que difícilment, atès l’argument i el context, deixarà ningú indiferent. Un teatre extremadament pròxim que es basa en considerar l’espectador com a part del muntatge i que implica un doble exercici, de generositat i de risc, per part de la protagonista. Llopis assumeix el repte i se’n surt amb una nota altíssima. Es demostra com una bona actriu i es mou, amb comoditat, en una fina corda en la qual l’equlibri depèn, en bona mesura, del respectable. 

Si el millor que li pot passar a un espectacle és que es faci curt, el millor que es pot dir de Moleskine és que, essent curt, se’n fa encara més. A la vista dels resultats, un desitjaria que la història i el personatge que s’hi desenvolupen es posessin al servei d’una proposta de major envergadura, en la qual poder gaudir encara més d’una bona feina i d’un exercici d’emprenedoria teatral que, d’entrada, ja diu molt de la seva artífex.