Intel·ligent adaptació de Marc Artigau del clàssic d’aventures de Herman Melville. En part, perquè no és una aventura simple. Al darrere, hi ha un viatge iniciàtic (com el de’n Massagran però sense la pàtina de comèdia divertida del Folch i Torres). Aquesta empresa és massa arriscada i passa per moments de por, mort i violència. La jugada que presenta la Kompanyia del Lliure entusiasma perquè involucra la canalla (grups màxim de 30 espectadors, i amb les entrades pràcticament totes venudes, pareu atenció) fins al punt de converitr-los en actors/mariners. Tots emprenen l’empresa sense massa coneixement (inclòs els mateixos actors per una arrencada impreevista que no és aconsellable d’avançar). Al joc d’entrar a la història, i patir un cert embogiment per a atrapar la balena blanca, Moby Dick, cal dsumar-li un epsai escènic, amb il·lustracions aparentment espontànies de Frederic amat. Això i la difícil empresa de fer veure l’atac d’una balena és d’una eficàcia senzilla i aparent. Al final, en comptes de mar, aquests mariners enrolats per l’entusiasme, descobrian un infinit de butaques del Lliure. Catàrtic.