Mercè Rodoreda (1908-1983), va patir l´exili i el desarrelament a París, just desprès d´acabar la guerra, 1945-1946 i especialment durant la seva estància a Genève-Ginebra, una ciutat en la que mai no es va sentir a gust, a partir del 1954. D´aquest dos períodes daten els relats curts que es representen aquest estiu del 2023 al Teatre Gaudí, Nit i boira i Paràlisi.

El primer te com a protagonistes a dos deportats als camps d´extermini nazis, transformats ja en dos ombres de si mateixos, que lluiten individualment per sobreviure com sigui o deixar-se anar i buscar la mort de la forma més immediata. Notable i entregada interpretació, física i dramàtica d´Oscar Castellví i Joan Marmaneu.

En el segon, amb molts components autobiogràfics, l´autora escriu sobre el pensament d´una altre dona que té el peu paralitzat i intenta omplir els seus vuits existencials i sentimentals. La figura sensualment idealitzada del doctor contrasta amb la fredor relacional amb la seva parella. Maria Clausó, torna a demostrar la seva categoria com a actriu, interpretant aquest dramàtic monòleg, sols pinzellat per les fugaces figures masculines que apareixen i desapareixen com el doctor i el marit.

Mercè Rodoreda va patir una paràlisi somàtica del braç dret, ja a França i en la seva llarga estància a Ginebra on la seva parella Joan Prat Esteve (Armand Obiols, pseudònim literari), hi era per raons professionals. Es una època particularment complicada i erma creativament per la Mercè Rodoreda. Obiols va marxar a Viena per qüestió de treball. Ella va seguir a Ginebra. A la mort del seu company el 1971, va tornar a Catalunya i es va establir a Romanyà de la Selva. Era el 1972.

Un muntatge dur i auster

Ever Blanchet i Maria Clausó, fundadors i directors dels teatres Gaudí i Versus, han assumit amb valentia donar a conèixer aquesta etapa molt poc coneguda literària i personal de Rodoreda. Blanchet ha fet la dramatúrgia inspirant-se en el llibre de l´escriptora i periodista Mercè Ibarz, Rodoreda, exili i desig (2008).

La polifacètica cantant i actriu, també directora María Casellas (recordem el seu darrer treball com actriu i productora, El silenci dels telers), assumeix la direcció d´aquest intens espectacle, absolutament auster, amb l’única concessió a la paraula, protagonista, i al gest, interessant moviment escènic a la presentació, on l´actriu i els dos actors, s´entrellacen i finalment es perden entre les bromes del temps. Des de la penombra de la boira apareixen els dos actors, convertits en ombres de si mateixos pel primer monòleg a dos. Text esglaiador i teatre físic.

Mercè Rodoreda, pintora

Als panels laterals, estan reproduïdes diverses pintures que va realitzar influenciada per Picasso, Paul Klee i Joan Miró, en la seva petita incursió al món pictòric, en els llargs anys d´exili.    

https://teatregaudibarcelona.com

“Potser escric per afirmar-me, per sentir que sóc una persona que sempre ha viscut arriscadament”. Mercè Rodoreda. www.mercerodoreda.cat

Text : [email protected]