SiNOPSi
ARTICLE
«Crònica del Castell de Montjuïc» | Por Aída Pallarès
A la Ciutadella, dansa i teatre de carrer amb accent francès, al Parc de la Trinitat dansa "per un tubo" i a Montjuïc, famílies, quinoa i acrobàcies. Dissabte les arts circenses van aterrar al Castell de Montjuïc i, durant unes hores, l'esperit de Fira Tàrrega va envair Barcelona. Un dels encarregats de donar el tret de sortida eren els francesos Barolosolo i el seu Île O. Un espectacle de clown i música (o música i clown) dins de l'aigua. Rialles, esquitxades i un toc de poesia. Una bona manera de començar el dia. Segona parada: El Fossat Oest. Espectacle: L'ironie d'un saut, dels parisencs Sid. Una jove companyia que ha realitzat una residència de quinze dies a la Central del Circ i dissabte, tot i els entrebancs, van posar de manifest un dels ingredients més importants de la màgia del circ: el risc. Un element que no podem edulcorar sigui quina sigui l'edat de l'espectador perquè és, alhora, una lliçó de vida. Ras i curt: un dia cauràs (del trapezi, les teles o qualsevol altra metàfora) i t'hauràs d'aixecar. Hauràs de reconstruir l'estructura, adaptar-te i resistir. I, fins i tot, aprendre a saltar (i a confiar) amb els ulls tancats. Tot això, per cert, en menys de mitja hora d'acrobàcies. Aplaudiments i cap al Fossat de Santa Eulàlia de nou: toca veure dansa aèria. Concretament Environnement Vertical, de Retouramont. Un espectacle a mig camí entre la dansa i l'escalada que demostra, un cop més, els punts en comú entre moltes pràctiques esportives (pot ser l'escalada però també el futbol) i la dansa. Coreografies verticals d'una enorme bellesa estètica contra un dels murs del castell, una lluita lúdica entre l'arquitectura i el cos. Ballar també és això. I ha deixat tothom bocabadat. Mig trasbalsats encara, ens toca moure'ns uns metre i seure, ara, davant l'escenari de Miss Dolly, de la companyia catalano-francesa Marcel et ses drôles de femmes. Un dels plats forts del MAC. Mitja hora d'espectacularitat, acrobàcies (fins i tot aèries!) i bon humor. Un bon exemple del què, segons una servidora, ha de ser aquest festival de la Mercè: Un espai de trobada democratitzador que entreté grans i petits. Després de jugar a l'espai d'activitats, la primera parada de la tarda va ser Purpusii, dels catalans En Diciembre. Una metàfora circense sobre el món de la parella amb la roda Cyr com a disciplina predominant. La canalla reia amb els tocs d'humor i la comicitat entre la Sílvia i en Sergio, els adults (possiblement) somreien a l'entendre que un dels pilars d'una relació és no rendir-se a la primera. I d'aquí a Anton i Polina, el darrer muntatge de la Fem Fatal protagonitzat, també, per una parella (artística en aquest cas). Una altra metàfora sobre les relacions i el pervers joc de necessitats i, alhora, una intensa demostració tècnica (utilitzen un trapezi doble!) que va deixar el públic callat i clavat a terra. La cirereta del pastís la van posar Los Herrerita amb Circ a les golfes: una divertida proposta que pretén que nens i adults descobreixin en primera persona les diferents tècniques de circ. De la mà de diferents artistes professionals, els espectadors aprenem a fer malabars amb anelles o pilotes (és més difícil del que sembla, sí), a anar en monocicle o, fins i tot, fer de trapezista. Un taller de circ que ens ajuda a entendre i estimar una mica més aquest món, aquest art.
«Crònica del Parc de la Ciutadella» | Por Manuel Pérez i Muñoz
La cultura popular parla de llàgrimes de Santa Eulàlia per referir-se a la pluja que freqüenta les festes de la Mercè. Es diu que així eixuga la seva pena l'antiga patrona de Barcelona davant les festes dedicades a la seva substituta. Aquest fet, quasi tradicional, és el que va deslluir la nit de divendres, amb totes les actuacions previstes cancel·lades pels aiguats, incidències sovint inherents a la condició d'arts de carrer. Encara amb l'ai al cor, dissabte 24 l'oratge va establir una treva permanent i el Mercè Arts de Carrer (MAC Festival) es va poder celebrar sense més impediments que el reguitzell de bassals que recordaven a la Ciutadella la nit de tempestes.La pluja, a més, qui sap si va ser la conseqüència indirecta d'haver convidat una ciutat tan humida com París. Enguany el MAC exercia el paper d'amfitrió amb la capital francesa, des d'on van arribar bona part dels artistes i grups convidats. És el cas de la Compagnie Nº 8, grup de teatre parisenc dirigit per Alexandre Pavlata que amb l'espectacle 'Garden Party' va plantejar un retrat gens idealitzat de la classe social que omple les revistes del glamur. Els vuit intèrprets de l'espectacle van emprendre un viatge des del posat forçat que marca l'etiqueta fins a la faula grotesca en què acaba degenerant la festa representada. En clau histriònica, la companyia aixeca un retrat tant punyent com efectiu, amb una paleta de registres que va engrescar el públic durant el recorregut proposat. Un aplaudiment llarg i sincer va premiar l'esforç físic dels actors, que tan bon punt cantaven, ballaven o s'enfilaven a les grues per volar mentre interpretaven el Disney més coent d''Un mundo ideal'.També de París va arribar la proposta d'Olivier Grossetête 'Des Bâtisses Soeurs aux Villes Éphémères', una instal·lació que va prenent forma al llarg del dia, caixes de cartó que de mica en mica s'uneixen amb precinte fins a esdevenir una espectacular torre que rivalitza en bellesa amb les glorietes de la cascada del parc. Famílies senceres hi col·laboren, un treball anònim del públic que és metàfora directa de l'esforç col·lectiu que es transforma en monument quan, ja entrada la nit, la gran torre d'estil neoclàssic s'il·lumina amb projeccions. I mentre el soroll de la cinta adhesiva marca el ritme de la construcció, s'albiren en la distància un grup de gegants. Són els enormes titelles de Les Grandes Personnes, una companyia també parisenca que acudeix al MAC per presentar 'Les touristes'. El que veim són uns visitants molt especials provinents, els seus trets ens ho corroboren, de països menys afavorits. La mida descomunal i l'agilitat dels seus moviments fan desconfiar als observadors. Quan s'apropen molts s'espanten per por al gran desconegut, però els personatges només volen abraçar els espectadors, el que dóna peu a l'amable joc de la interpretació simbòlica i també al seguit de fotografies dels visitants.A pocs metres, una altra concentració de caixes de cartó ens causa una certa sensació de continuïtat. De sobte, però, veiem que comencen a moure's i el públic fa un rogle al voltant. A dins hi ha Diana Gadish, artista israelianocatalana responsable, junt amb el polifacètic Sergi Estebanell, de l'espectacle 'Handle with care'. En poc minuts emergeix un personatge encisador, un clown que juga a la confusió però que sap molt bé el que porta entre mans. Música en directe, el punt just de desvergonyiment i les taules necessàries per fer participar el públic són la base d'un espectacle rodó tant en les formes com en l'estètica, diversió molt ben encaixada que resulta un dels descobriments de la sessió diürna del MAC.INSTAL·LAR-SE A L'AIRE LLIUREUna bona part de les propostes del MAC són instal·lacions, construccions i altres elements interactius que compten amb el favor del públic, sobretot dels més petits. Entre les més comentades entre els assistents el Théâtre de la Toupine, un grup que ja vam poder veure a FiraTàrrega el 2015 que planteja una fira d'atraccions construïda amb elements de reciclatge i estètica rural de temps pretèrits. Els jardins del parlament es presenten com el marc ideal per a una fira insòlita de fusta i ferro, amb carrussels d'essència ecològica que es mouen per la força dels adults. Alain Benzoni és el responsable final de l'univers d'objectes imaginatius i eficaços a l'hora de mantenir l'atenció dels més petits.D'Eslovènia arriben els no menys sorprenents armaris que formen 'Closetland', un muntatge de la companyia Third Hand Group que recicla i transforma objectes quotidians en màquines del temps i altres mecanismes per fer volar la imaginació. Els petits s'endinsen en un món de sensacions visuals, olfactives i tàctiques de les quals costa allunyar-los. Resulta complicat apartar-los de l'espai fins que no han provat tots els viatges. Una bona excusa per fer-los marxar pot ser anar a provar una altra de les propostes interactives de l'edició, els 'Headspace' d'Electric Circus, una companyia dels Països Baixos que ens ofereixen un nou cap, una casc enorme que ens recorda les escultures de Jaume Plensa en clau poligonal. El secret, és clar, rau en l'interior: cada casc amaga un món alternatiu que ens distrau mentre a l'exterior el nou aspecte que proporciona la màscara és objecte de fotografies des de tots els angles possibles. A molts els paga la pena tornar a fer la cua per descobrir el secret que amaga cada nou casc.I si després de tanta interactivitat, als més joves (o als ja no tan petits) els queda encara energia, res millor que passar-se pel passeig dels Til·lers on els incansables Brodas Bros organitzen tallers de hip-hop on nens i pares suen la cansalada. Ja en la sobretaula, els ballarins acròbates tornen per marcar-se una baralla de moviment destinada a demostrar el bon estat de salut de la dansa urbana a Barcelona. Com a colofó, una exhibició de ballarins provinents, és clar, de París, germanor també en clau de rap.QUAN ARRIBA LA NITAlgunes de les propostes més engrescadores del MAC d'enguany arriben quan es fa fosc, és el cas de 'Nuage' de la companyia Le Monfort. Es tracta d'un núvol de proporcions gegantines que genera un alt grau d'expectació entre el públic. Veurem diferents passis d'un senzill espectacle d'uns 15 minuts on la companyia posa en pràctica la suggeridora imatge de saltar a dins d'un núvol. I d'això es tracta, ras i curt, minuts d'espera que es ressolen en una única maniobra. En clau menys delicada, l'espectacle de la companyia belga Tof Théâtre 'Dans l'atelier': Dues assistents manipulen el dèspota personatge principal, un titella que aconsegueix condensar tot l'odi del públic. Els efectes visuals i les coreografies són un desplegament d'enginy constant amb un final que deixa als nens contents i a molts pares trasbalsats. Ja ho adverteixen, espectacle recomanat a majors de vuit anys.En clau tecnològica dues de les propostes més complets del torn de nit. Per una banda, la combinació de circ futurista i projeccions dels finlandesos Agit-Cirk. 'Nuanc3d' inclou números de corda, equilibris impossibles i una estètica d'avantguarda on destaca un impactant envelat que serveix de pantalla gegant. També en interacció amb les projeccions trobem la proposta de dansa de HandMadeDance, 'Croma', que es planteja com un espectacle simultani entre el parc de la Ciutadella, el CCCB i la Fabra i Coats, un altre dels espais de la Mercè que enguany ha acollit activitat. Incidents tècnics a banda, són arguments a favor la coreografia proposada, la interacció entre les tres intèrprets dels diferents escenaris i el missatge d'exploració dels conflictes de la personalitat de l'ésser global digitalitzat. Una proposta força rodona.El punt de llum de la nit va arribar de la mà dels 'Keyframes' dels parisencs Groupe Laps, un col·lectiu de creadors dirigits per Thomas Veyssière que ens explica històries a través d'una instal·lació de llum. Els neons col·locats a la font de la cascada simulen figures humanes que amb un joc visual i sonor ens qüestionen la natura mateixa del moviment i la capacitat del nostre cervell de tancar significats. També van cridar l'atenció les projeccions d'OnionLab sobre el mur del Castell dels Tres Dracs, una barreja de so i disseny que convida als seus usuaris a triar l'estil de música que seguirà a la següent cançó.Finalment, dues propostes passades les 23 h van exercir el paper de cirera d'un pastís de festa i arts de carrer. Per una banda, era molt esperada la coreografia del creador tunisià establert a París Radhouane El Meddeb, que va presentar un fragment de 20 minuts del seu espectacle 'Heroes'. Nou ballarins posen en escena un món divers i frenètic, amb uns personatges obligats a compartir l'espai reduït d'una plataforma mentre integren les divergències i les singularitats. La proposta condensa moments d'una bellesa acolorida amb la netedat de l'execució d'un grup de ballarins d'alta volada. També a l'espai Til·lers, però quasi ja a la porta del Zoo, la companyia barcelonina Obskené va presentar passada la mitjanit el seu espectacle 'Manifesta', estrenat a FiraTàrrega a principis de mes. Es tracta d'una combinació de circ de gran format i missatge combatiu que, com el seu nom indica, barreja els conceptes de festa i manifestació. Entre la poesia i l'acció, entre la vida quotidiana i els mals de la crisi global, l'espectacle vol funcionar com un cant a l'optimisme, com una reivindicació que acaba en celebració, un punt final i festiu pel banquet maratonià d'espectacles que suposen, un any més, la consolidació del MAC Festival com una de les atraccions culturals més significatives de la festa de la Mercè, visita obligada per a tots els aficionats a les arts escèniques i a la rica diversitat d'una celebració que es viu al carrer.
