SiNOPSi
ARTICLE
«Crònica al Castell» | Por Marcel Barrera
A tres quarts de dotze del matí es va obrir una tanca i les dotzenes de famílies amb nens que feien cua per entrar a Circ al Castell van anar desfilant cap al fossat de Santa Eulàlia, davant un gran escenari que estava ple de pilotes multicolors de diferents tamanys. Pares i nens es van ajaure sobre l’apetitosa gespa per veure còmodament la primera de les nou funcions que durant tres dies es faran de Feres i Esferes, el gran cabaret d’aquest any de Circ al Castell de Montjuïc. “Avui flipareu”, va avisar el malabarista i humorista Kerol (Jordi Querol), presentador i director de l’espectacle. I el cert és que cada número va ser al·lucinant. Va ser un cabaret ple de ritme i emocions, amb excel·lents números, que es va acabar com una festa amb Kerol reivindicant la llibertat i la cultura mentre el públic ballava i rebotava les pilotes que queien sense parar de l’escenari. “Traieu el que porteu dins!”, clamava Kerol mentre els artistes ballaven entre el públic en un frenètic final. “Això no és el final d’un espectacle, és l’inici d’una festa”, va cridar enmig de la multitud. El dia no podia començar millor. El cabaret va tenir un gran nivell. Vladislav Kostuchenko, de Bielorrússia, va demostrar ser una fera dels malabars i va exhibir un gran domini de la pilota amb els peus entre els primers ohhh del públic que no van parar fins al final. Els nens bocabadats i flipant, els pares somrient i aplaudint demostrant que el circ no és un espectacle només per a criatures. També es van veure números d’equilibrisme (Lotta & Stina), malabarisme (Morgan Cosquer), hula-hoop (Lila Chupa-Hoops), boles gegantines (Tatiana Konoballs) i un gran número de roda Cyr (Maxime Pyhtoud). Però un dels números més flipants va ser el de Frank Wolf, un artista alemany que està considerat com el rei del Freestyke BMX (ciclisme acrobàtic) i que va demostrar un extraordinari domini de la bicicleta. El públic va quedar captivat amb aquesta fera que feia anar la bicicleta com volia. Durant el cabaret, Kerol va anar mostrant també el seu treball i el seu carisma, va mostrar ser un mestre del Beat box i en un dels moments més emotius va enlairar un globus amb un paper on va escriure dos desitjos del públic: un gos de mascota i la independència de Catalunya. Però no només a l’escenari es veien les coses flipants. En una carpa de la companyia Passabarret els nens i nenes podien fer enlairar les maces, passar per la corda fluixa i provar de fer equilibris amb un plat xinès. Més enllà dels escenaris hi havia també espectacle. En una de les caravanes per a comprar menjar demanaves un cafè i el resultat era flipant. Et feien el cafè amb els pedals d’una bicicleta. L’ambient va ser festiu i molt familiar durant tota la jornada. Circ al Castell està pensat per a un passar un dia lúdic i agradable, amb nombroses taules sota els arbres per dinar o descansar. Ahir no va fer la calor sufocant d’altres anys i això s’agraeix en l’ànima. Fins i tot sota els arbres passava una agradable fresqueta i no sobrava un jersei. Tampoc hi havia la massificació dels primers anys i els espectacle es podien veure amb gran comoditat. A la tarda, al racó poètic es van poder veure els espectacles de tres extraordinaris pallassos: Pepa Plana va presentar el seu nou espectacle Suite, Leandre va convidar-nos a casa seva amb el seu exitós Rien à dire i el pallasso belga i contorsionista Barto (Bart Van Dyck) va demostrar perquè és un dels grans artistes del circ actual. Quatre persones forçudes del públic van flipar quan Barto, un llargarut i excèntric personatge, els va cridar i els hi va donar una corda. Amb el públic tensant la corda, Barto va pujar-hi per fer malabars amb tres maces de foc. El número es va convertir en el colofó d'una excel·lent actuació. També al racó poètic va actuar Leandre amb el seu formidable espectacle Rien à dire. El públic infantil i adult va acabar entregat i li va dedicar una tancada ovació a aquest artista genial. Quan els nens es facin grans segur que recorden les intenses jornades de circ a Montjuïc, de la mateixa manera que els qui ja som adults recordem les matinals del Turó Park o les actuacions de circ a la plaça del Rei. No hi ha excusa per perdre’s aquest any el Circ al Castell de Montjuïc.
«Crònica al Parc de la Ciutadella» | Por Elisa Díez
Un bany de masses seria un bon resum per aquesta tarda de dissabte al MAC. He començat d’hora, preveient que més tard hi hauria més aglomeracions. Entre el Parc de la Ciutadella i el Passeig de Lluís Companys ha estat un tarda de zigzaguejar entre la gent per arribar a veure-ho tot. Primera parada La vie en rose, el nou espectacle de la companyia de Mar Gómez. La “platea” plena de nens i, tal com diu el showman que introdueix l’espectacle, ens trobem davant de l’estrena del nou espectacle de la companyia, però no és un espectacle per nens. Mentre ells riuen amb les parts de clown, la resta gaudim de la història d’amor, que comença de color de rosa com ho fan totes i acaba com el rosari de l’aurora. M’encanta la selecció de músiques, des de la mítica cançó que dóna títol a l’espectacle, passant per 'New York, New York' o un avançament molt nadalenc. Abandono el parc i l’escena més familiar per endinsar-me en el món més adult, al Passeig Lluís Companys, on m’espera Mulïer de la Cia. Maduixa. En tenia moltes ganes però se m’havia anat resistint. Parada obligatòria del MAC. I no defrauda, pell de gallina. Un recorregut per la història del maltractament cap a la dona en aquesta peça de dansa, en què les intèrprets s’alcen en xanques i miren el món com un lleó la seva sabana. Un espectacle ferotge. Tornem al parc per veure tres peces curtes, Billie Jean de la companyia La Intrusa. Només he pogut gaudir del minuts finals de l’espectacle, però m’han quedat ganes de recuperar-lo sencer. Més freda m’ha deixat la Protocol Dance Company de Gran Bretanya amb el seu I can’t breath mentre esperava el claqué d’Spring de Sharon Lavi a ritme de ‘La Primavera’ de Vivaldi. Una llàstima que pel fet d’haver-hi tant públic i tant soroll al voltant només haguem pogut copsar el seus moviments de cintura en amunt. L’última peça al parc ha estat una meravella. La companyia sueca ‘7x7’ presenta Norrdans, un espectacle de dansa molt corporal que desprèn energia per totes bandes i que compta amb música en directe. Una dosi de bon rotllisme que ha culminat amb l’últim espectacle de la meva tarda, de tornada al Passeig Lluís Companys: la companyia basca Kukai Dantza (juntament amb Brodas Bros) començava el vespre de danses urbanes amb Topa, un espectacle que barreja la dansa urbana amb la dansa tradicional basca. El resultat és força sorprenent. Cau la nit a Barcelona, però la dansa segueix i malgrat que una servidora no té gaire esperit de mussol, la multitud convida a quedar-s’hi més estona perquè això de la dansa enganxa.