CRÍTIQUES
VALORACIÓ
5
Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
Publicat el: 12 de juny de 2014
CRÍTiCA: Menú del dia
Menú del día parla de somnis i frustracions, de la necessitat de l’ésser humà de buscar i perseguir una vida millor. “Soñar es lo único que tenemos permitido y lo único que nos queda” diuen, en un moment de l’obra, les protagonistes d’aquesta tragicomèdia. I això fan. La Pepa i la Chelo són dues cuineres que veuen consumir els seus dies entre olles i plats, fins que sorgeix l’oportunitat de viatjar a Califòrnia per conèixer els protagonistes de la seva telenovel·la preferida. Un objectiu que les guiarà per un delirant,-i un xic surrealista-, descens cap a l’abisme de les seves miserables vides.
El punt fort de l’espectacle són, sens dubte, les seves protagonistes, ja que són profundament humanes i resulta fàcil empatitzar-hi. Qui no s’ha refugiat, en un moment o altre, en la ficció? Sembla, però, que Joan Negrié no ha acabat de trobar-li el to al text de Marilia Samper i l’ha transformat en una comèdia massa realista i un xic insípida que perd credibilitat a mesura que avança. El resultat: un muntatge correcte i entretingut.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Menú del dia
No hi ha crítiques relacionades
