CRÍTIQUES

VALORACIÓ
8
Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
Publicat el: 14 de novembre de 2013
CRÍTiCA: Master Class. Maria Callas
Quinze anys han passat des que la Núria Espert il · luminés l’escenari del Poliorama amb ‘Master class ‘ , dirigida per Mario Gas. El record d’aquella gran funció sobre el mite de Maria Callas està present en la memòria de molts espectadors que es donen cita al Borràs per gaudir de la versió que de l’obra de Terrence McNally ha fet l’oscaritzada Norma Aleandro.
La llegendària intèrpret argentina , que llueix uns admirables i àgils 77 anys , tanca la seva gira amb la peça que va posar en peu al costat de Agustín Alezzo el 1994 i que ha tornat a recuperar el 2012. I ha passat el que era previsible: que la gran dama del cinema i teatre argentí ha portat el personatge al seu terreny, com ja va fer Espert , per convertir les classes magistrals del muntatge en lliçons d’interpretació. ¿Més Aleandro que Callas? En la introducció, si. Però , sense perdre mai el seu personalíssim segell interpretatiu, l’actriu aconsegueix que la recreació de la personalitat de la Divina vagi guanyant cos a mesura que l’espectacle deriva cap al viatge interior de la cantant. .Abans , apareix la cara més sarcàstica i despietada del personatge quan, a l’enfrontar als seus alumnes amb una fredor que ratlla en el insult, rebat la seva forma d’afrontar el cant tan allunyada de la disciplina fèrria que ella va haver d’assumir, amb una mare tirànica darrere, per arribar al cim. La tècnica no serveix per a res si no es canta des del cor, els diu. Però és en els monòlegs , introduïts com parèntesi de les lliçons, quan Aleandro aconsegueix que surti a la llum la coloratura del mite: la tortura que va viure de jove amb el seu excés de pes, els moments de glòria ( recoltzats amb gravacions històriques), els d’intens dolor pel fracàs de la seva relació amb Aristòtil Onassis al qual estimava bojament tot i que la va obligar a perdre un fill, menyspreava el seu art i la va abandonar per Jacqueline Kennedy. En aquests moments l’actriu exhibeix amb grandesa tot el cabal de les seves possibilitats expressives .
Passatges de ‘La somnàmbula ‘, ‘ Tosca ‘ i ‘ Macbeth ‘, interpretats pels ‘ alumnes ‘ Carolina Gómez , Marcelo Eduardo Gómez i Lucila Gandolfo , acompanyats al piano per Santiago Rosso, donen força musical a aquest estimulant espectacle que només estarà en cartell fins diumenge
CRÍTIQUES RELACIONADES / Master Class. Maria Callas
TÍTOL CRÍTiCA: ¿Què hi ha de Callas i què hi ha de Bayo?
PER: Andreu Sotorra

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
PER: Elisa Díez

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
PER: Ramon Oliver

VALORACiÓ
7