Aquesta exitosa obra del dramaturg nord-americà Terrence McNally (Saint Petersburg, Florida, EUA,1938) és d’aquelles que de tant en tant torna a la cartellera. Aquí la va estrenar en català Núria Espert el 1998 (en va fer més de 200 funcions), sota la direcció de Mario Gas, al Teatre Poliorama. I el 2013 en va presentar una nova versió l’actriu argentina Norma Aleandro, el 2013, precisament al mateix Teatre Borràs on ara s’ha estrenat la versió que té com a protagonista la soprano navarresa María Bayo (Fitero, 1961), en el paper de la mítica soprano grega Maria Callas (Nova York, 1923 – París, 1977).

Posats, doncs, a trobar la novetat en una obra prou coneguda, la singularitat d’aquesta versió rau en el fet que sigui una soprano, i no una actriu veterana de l’escena teatral, la que assumeix el paper de Maria Callas, cosa que facilita que la versió que ha dirigit Marc Montserrat-Drukker reforci amb la qualitat imprescindible la part lírica, tot i que cal advertir que María Bayo tampoc no es queda gens enrere, durant les gairebé dues hores de l’obra, en la part del discurs actoral, en un 90% a les seves mans, tot i que compta amb la presència d’altres intèrprets que hi tenen una actuació més aviat secundària, però absolutament imprescindible també quan han de mostrar els seus dots musicals. Amb l’òpera no s’hi val a jugar i les dues noies alumnes i el jove alumne de ficció cal que tinguin prou mestratge tant per saber trobar el to adequat com per aparentar que estan encara en un procés d’aprenentatge.

En aquesta ocasió, doncs, es fa difícil destriar què hi ha de Callas i què hi ha de Bayo en el personatge que interpreta la soprano navarresa perquè algunes de les situacions que relaten els enregistraments fets de les masterclass impartides per Maria Callas el curs 1971-1972 a la Julliard School de Nueva York es podrien assemblar a les que la mateixa María Bayo haurà impartit també al llarg de la seva carrera operística.

I María Bayo se’n surt amb la nota molt alta. Quan una intèrpret es posa en la pell de Maria Callas, el més important és penetrar en el perquè del seu comportament, quines experiències han condicionat la seva manera de dir i de fer, i com arriba a l’autodestrucció com a dona pel que va patir en la vida personal, després de la relació malmesa amb Onassis, abans que la deixés per la vídua Kennedy.

Núria Espert es preguntava en una entrevista que vaig tenir l’oportunitat de fer-li el 1998: «¿Per què d’una artista de la seva talla [Maria Callas], amb tots els dons extraordinaris que la providència li havia donat, una veu única, una intel·ligència musical única, i després d’arribar a tot el que va ser, ens n’ha quedat simplement l’anècdota d’haver tingut una mala relació amb una persona que no es mereix cap mena de respecte ni té cap atracció per nosaltres com és Onassis, i ella ens ha quedat a la memòria com una figura artística dramàtica, amb una vida trista?»

Aquesta imatge de Maria Callas encara perdura, però ara María Bayo recupera la seva vena com a estrella de l’òpera. La cantant i també actriu María Bayo domina l’escena durant tota l’obra. Interactua amb els espectadors com si en realitat tots assistissin a una masterclass de debò amb ella. Els alumnes de ficció són a la platea, quan els demana, i se sotmeten a les seves invectives i als seus consells amb l’expectació i l’excepcionalitat que els alumnes de l’època ho devien fer també de María Callas.

Cadascun d’ells dibuixa un perfil que està sotmès a la voluntat de Maria Callas / María Bayo. L’actriu Anna Alborch, l’actriu Júlia Jové i l’actor Ezequiel Salman són els tres estudiants que comencen amb discreció, tímidament, i acaben mostrant allò que poden fer amb el seus dots de veu. A l’actor Jordi Andújar li toca el paper d’assistent i marit perquè María Callas (o María Bayo) està obsessionada a tenir sempre un got d’aigua ple. L’altre intèrpret és el pianista Pau Baiges, sempre present a l’escenari, com un espectador silenciós, observant amb sorpresa o amb incredulitat cadascuna de les embestides de la soprano protagonista.

Una representació amb María Bayo de protagonista no seria completa sense un bis musical que, en aquest cas, en una aportació al marge del guió de Terrence McNally, la companyia regala als espectadors que, a banda de l’interès per la tragicomèdia que envolta «Master Class» i Maria Callas, esperen també trobar-hi la personalitat musical de la soprano navarresa que ha passat sovint tant pel Gran Teatre del Liceu com pel Palau de la Música Catalana de Barcelona on compta amb nombrosos seguidors. (…)