La Natura respon per intuïció, per supervivència. Va ser Darwin que va fer veure que la resistència d’una espècie depenia de la seva capacitat d’adapar-se al medi. La humanitat s’ha pensat que, a través de la tecnologia, pot dominar les lleis de la Terra però l’univers segueix girant i els insectes (veritables venecedors en supervivència) pateixen ràtzies pels plaguicides però resisteixen i s’hi adapten.

Una persona és tant viva com qualsevol microorganisme. Té la consciencia per adonar-se’n, i això la carrega de responsabilitat. Per això, la instal·lació de Bloom exploration a l’Espai Cràter és entrar en la boca del llop. Perquè els cucs amb els que conviu durant hores i els dóna de menjar fragments de porexpan, són cegues, capaces d’empassar-se tot sense ser concient si s’empasa una companya. Com un Demèter tràgic. I estar-shi durant hores posa en perill la ballarina que mira de connectar-hi, de participar d’un quadre Renaixentista, d’extrems, encara que parteixi d’una estètica minimalista.