Maria Camila Sanjinés completa la seva trilogia del mapa d’Olot (després del Mapa líquid i el Mapa caníbal), enfangant-se amb Mapa brut en un municipi recreat, extemporani. És una idea que neix des del més orgànic. Tenir un tall de fang i manipular-lo a ulls clucs genera una immensa i suggerent sensació de teatre dels sentits. Com a Souvenir Tossols, el discurs de Camila Sanjinés alterna les indicacions sobre com treballar el fang i el relat que relaciona la humanitat amb la Natura, que ensenya l’evolució de la civilització, fins al segle XXI. El treball és directe, sense fissures, i mostra el caràcter de cada individu en la manipulació del fang. Més enllà de l’expertesa, demostra com un mateix tros de fang es transforma molt deferent a les mans de cadascú. Sense la voluntat de comprar, d’aprovar o no, la seva forma final, el que compta és que el fang reposarà finalment en el mapa de la ciutat. al costat de les altres peces, empastant-se allà on van esclatar volcans i que, posteriornent, s’hi trobarien restes de comunitats en què utilitzaven el fang, gràcies a recents excavacions arqueològiques. El fang que amassaven aquells artesans per fer utensilis imprescindibles per a cuinar i menjar, ara es refà en les mans de persones que han oblidat aquell exercici dels seus ancestres. Un viatge en el temps amb els ulls clucs i una experiència comunitària de com el fang s’adapta. Com a Paso doble de Miquel Barceló i Josef Nadj, o Fang d’Animal religion aquesta matèria, amb la seva proporció d’aigua, pot tornar al seu estat natural.