No aporta gaires variacions respecte a l’última vegada que el vàrem veure. Enèssim homenatge a Abba a través d’aquesta història ensucrada on sobresurt, com sempre, la incombustible Nina, autèntica alma mater de l’espectacle, en un excel.lent estat de forma. La resta volen, però no tots estàn a l’alçada i falta coreografía. Moments apoteòsics (sobretot a la part final) i objectiu cumplert: el públic torna a deixar.se anar i passa una estona entretinguda: naturalment, surt cantant “Dancing queen” o “Chiquitita”. Feïna feta!