Molt grata sorpresa amb la Sil de Castro, i del seu espectacle ‘en solitari’, el dia de l’estrena.

O potser no tanta sorpresa… ja en el VII Festival Burlesque al mateix Molino,
fa gairebé un any, vaig ressenyar el gran talent d’aquesta
monologuista-actriu (no li escau el qualificatiu de vedet) que ja
deixava veure algunes (no totes) de les seves aptituds. Se n’esperaven,
doncs, grans coses quan en veiés un espectacle ‘one woman’, que diríem.
I la intuïció es va confirmar. Durant uns
75 minuts, l’actriu ens va explicant un munt de coses, des dels seus
humils orígens ‘de barrio’, passant per un munt d’anècdotes de la seva
infantesa i adolescència, la seva arribada a Barcelona als 20 anys, els
seus durs inicis i primeres feines*, fins arribar al Molino, on per fi
pot passejar el seu gran talent interpretatiu, entrant (fent honor al
títol) a la sala mentre parla amb la seva mare per mòbil, explicant-li
les seves sensacions. Una mascota, el ‘Moli’ l’acompanya. I aquí comença
tot.

*La més destacable, una parafília relacionada amb els diners que us farà petar de riure.

Amb un gran ritme (la comèdia l’ha de
tenir) va desgranant no només els seus records i experiències, sinó
alguns coneixements que transmet de bon grat al respectable, de forma
divertida i picarona (no oblidéssim que som al Molino) amb un llenguatge
que va del correcte i precís al més ‘barriobajero’, sobre la sexualitat
femenina.

Des d’una rigorosa explicació dels orígens del primer vibrador (i del context històric-sociològic, rigorosament explicat tal i com ve en aquest enllaç)
o com estableix les diferències entre homes, atenent com tracten el
clítoris femení, entre els aficionats a la PlayStation o als
Smartphones.

I si això no era prou, l’espectacle
està farcit amb diversos números ‘burlesque’, que no són altra cosa que
unes coreografies eròtiques molt ben executades, amb una sensualitat i
precisió dignes de les millors professionals entre els i les que s’hi
dediquen. No en va, entre d’altres, l’espectacle compta amb la
col·laboració de la Chiqui Martí. També hi ha un recolzament audiovisual
molt ben posat, i per allà al mig, una cançó pianística molt divertida.

En conjunt, un molt bon espectacle,
molt treballat, ben executat i que compta amb la col·laboració de bons
professionals al darrere i assessorant.

I si això no fos prou, es permet el luxe de finalitzar amb un poema! I queda fenomenalment…

Per a mi, el descobriment d’una artista
que donarà molt de joc a les nits del Paral·lel (i més enllà) i quan
faci gires, sempre advertint que la seva temàtica i llenguatge són
picants, però mai de mal gust, no aptes per a infants.