El 20 de gener es complien 100 anys del naixement de Federico Fellini. Res més lògic, doncs, que entitats i particulars es bolquin a programar i celebrar diferents actes que ho commemorin. A Barcelona, sense oblidar el cicle i l’exposició que li ha dedicat la Filmoteca, el teatre Akademia ha estat uns dels primers a retre-li un merescut homenatge titulat Maestro Fellini; una proposta senzilla, sentida i sincera en tres llengües –una primera en castellà a càrrec de Serena Vergano i Mario Gas, una funció única en italià amb Rossy de Palma i Sergio Rubini i l’actual catalana de la mà de Mar Ulldemolins i Mario Gas– que fa un recorregut per la vida i l’obra del genial director romanyès.

Guido Torlònia i Ludovica Damiani dissenyen un muntatge interessant que gira, en tots sentits, al voltant del mestre, la figura del qual s’imposa sobretot a través del material audiovisual que il·lustra sincrònicament el text; una lectura dramatitzada que combina el segur mestratge de Mario Gas i l’expressivitat natural de Mar Ulledemolins –implicada i entregada– i ens convida a fer un viatge deliciós elaborat a partir de cartes, testimoniatges, fragments d’entrevistes, de sessions de treball… que, sense amagar l’admiració, ofereix un retrat fidel de la personalitat i el carisma del cineasta italià.  

Records –pocs i probablement falsos si hem de fer cas a la seva mare i a Alberto Sordi– de l’escola, del seu primer contacte amb el món del circ, dels seus començaments primer com a periodista i després com a guionista… i retalls de les seves inimitables, singulars i reverenciades pel·lícules –L’Strada, Vuit i mig, Amarcord, La dolce vita…– formen part d’aquest relat il·lustrat no només amb paraules sinó també amb les imatges que es projecten a la pantalla situada al fons de l’escena, enmig dels intèrprets, els quals, asseguts davant el faristol fonen la seva veu amb la del mestre, que ens arriba sempre en primera persona tot revelant-nos afirmacions sorprenents, tan personals com professionals, que expliquen, entre d’altres, la seva negativa a tancar una pel·lícula amb l’habitual “fi”, la importància del rostre a l’hora d’escollir actors i actrius, la consideració que dona al doblatge com a procés bàsic i definitiu en l’elaboració del film…

Un periple en què tampoc no hi pot faltar la presència i el testimoni d’alguns dels intèrprets i artistes que el van acompanyar –Marcello Mastroniani, Alberto Sordi, Giulietta Masina, Nino Rota… als quals Fellini també dedica la seva atenció, el seu reconeixement i, en algun cas, fins i tot alguna disculpa– ni la de coneguts directors com Bertolucci o Roberto Benigni que es declaren deutors del “constructor de somnis”.