CRÍTIQUES

VALORACIÓ
6
Un déja vu que trobàvem a faltar
Publicat el: 19 de febrer de 2017
CRÍTiCA: Macadamia Nut Brittle
Cru, directe, poètic. Sexe, cultura pop i creació contemporània. Així és Macadamia Nut Brittle, l’espectacle dels italians Ricci Forte estrenat ara fa deu anys i basat en l’univers literari de Dennis Cooper. Un muntatge que, a través de diferents llenguatges més propers a la performance, denuncia,-amb un excés de conservadorisme-, el sexe fàcil i les (suposades) conseqüències d’utilitzar-lo per omplir els buits existencials.
El resultat és una constant sensació de ‘déja vu’ farcida d’imatges impactants però buides, poètiques però malauradament tòpiques. Actors despullats, conills blancs, micròfons, escena buida, molta sang i David Bowie. Ras i curt: Allò que Rodrigo García ja feia a finals de la dècada dels 90. Cal dir, però, que l’espectacle és més que correcte i els actors s’hi esforcen de valent, però fa tants anys que el llenguatge utilitzat va deixar de ser modern que amb prou feines aconsegueixen impactar l’espectador. Tot i així: Si us plau, teatres de Barcelona: no deixeu de programar espectacles de creació contemporània nacional i internacional.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Macadamia Nut Brittle
TÍTOL CRÍTiCA: El com es menja el què
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
6
TÍTOL CRÍTiCA: Llepar la cullereta fins al fons del pot del gelat
PER: Andreu Sotorra

VALORACiÓ
6