Situar-se a
l’avantguarda de la creació teatral comporta sempre un gran risc. La fura dels baus ha volgut bastir un
espectacle comptant amb la interacció del públic a través del telèfon mòbil i
l’experiment ha resultat fallit. Hi ha d’una banda l’element més tècnic: es
demanava que els espectadors haguessin descarregat prèviament una aplicació en
el seu terminal. Un cop al castell de Montjuïc -molts no havíem fet els deures-,
l’espai Wifi habilitat per a l’espectacle va resultar del tot insuficient (les
descàrregues eren molt lentes i molts no les van completar); aquest fet va
generar en un ampli sector del públic un comprensible sentiment de frustració.
Hom pot tenir múltiples motius per acostar-se a M.U.R.S., en cap cas però, vol sentir-se incompetent en l’ús de les
noves tecnologies. L’espectacle es concep com un itinerari amb tres espais de diferents
formes d’interacció amb el dispositiu mòbil. En un moment determinat, entren en
joc uns elements disruptors amb la intenció de crear una mena de caos entre el
públic. Però hi ha també, i sobretot, un error de concepte: voler tractar el
públic com a personatge/agent col·lectiu de l’espectacle amb un element tan
individualitzador com és un mòbil és una complicada paradoxa. Algunes de les grans
troballes teatrals que van convertir La
fura en una companyia de renom internacional queden a M.U.R.S. engolides per la complexitat tecnològica de l’espectacle.
El discurs, en cas que existeixi, resta ocult.