Un espectacle marcat per l’elegància i el preciosisme que caracteritza les creacions de Sergi Buka, que es presenta com a il·lusionista, ombroman i llanternista. Prop de noranta minuts immersos entre les llums i les ombres, entre el 1980 i el 2080, és a dir, entre el que es coneix del passat, la incertesa del present i la imaginació del futur.

De fet, «Lucis et umbrae», un títol que Sergi Buka manlleva d’un llibre antic, del 1671, on s’hi anomena per primera vegada la llanterna màgica, són tres espectacles en un: per una banda la composició pianística de Jordi Sabatés, en directe a l’escenari; per una altra banda, la interpretació de l’actriu Rosa Serra, que protagonitza una primera part amb un text de caire críptic de la dramaturga Victoria Szpunberg, i per l’altra, la projecció de la col·lecció de plaques de Sergi Buka amb la combinació mòbil dels dos objectius de la llanterna màgica que proporcionen el primer moviment audiovisual sobre imatge fixa abans que el cinema, la televisió i els actuals programes d’Internet permetessin agafar fama i posar-se a jaure a la imaginació.

Sergi Buka hi incorpora alguns dels seus números d’il·lusionisme, tot i que l’espectacle té el seu eix central en la projecció acompanyada de la interpretació pianística: el colom que apareix des de la platea a l’escenari, el titella que es mou per tracció a distància, el paper que crema, l’escapisme d’ell mateix o la pseudolevitació del personatge femení. Fora d’això, els espectadors no han d’esperar un “xou de màgia” convencional sinó una trobada gairebé íntima amb Sergi Buka que mostra —com aquell qui ensenya el compte de FLICKR de les fotos de família— peces úniques que Sergi Buka guarda com un tresor per no esborrar la memòria de la imatge al llarg del temps. (…)