CRÍTIQUES

VALORACIÓ
7
Sentir-se lliure, volar i aterrar.
Publicat el: 3 d'octubre de 2015
CRÍTiCA: Lowland
Lowland és el treball de duet de Roser López Espinosa. Té moments de gran dinamisme, un joc bonic d’ocells que volen en bandada, emigrant i en què van compartint els rols de guia i perseguidor. Té alguna acció, de terra, que evoca una inquieta relació de mort, dependència, feblesa. Però, en general,la peça respira el dinamisme que la coreògrafa ja va mostrar a Before we fall (Tàrrega, 2011).
La dansa és àgil, dinàmica, oberta i sap conjugar bé amb les imatges i un cert gust per l’artesania inspirant-se en els precedents del cinema com a àudiovisual.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Lowland
TÍTOL CRÍTiCA: Dansa que fa volar
PER: Núria Cañamares

VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Ícaro logró volar
PER: Jordi Sora i Domenjó

VALORACiÓ
8