L’obra ‘Lorca eran todos’ mostra un Pepe Rubianes (Villagarcía de Arosa, Pontevedra, 2 seembre 1947 – Barcelona, 1 març 2009) entre bambalines que a molts espectadors potser els resulta desconegut. En canvi, és el mateix Rubianes de sempre: apassionat, sentimental, amorós amb el seu personatge, disposat a dir les coses pel seu nom. Rubianes ha buscat informació històrica d’aquí i d’allà. I n’ha fet gairebé un treball periodístic o documental. Amb l’única salvetat que els personatges que fa aparèixer en escena ja no hi són i per tant formen part de la ficció basada en la realitat. No en va, el mateix Rubianes explica que als anys seixanta va ser testimoni en una conferència a la Universitat de Barcelona, de l’escridassada que va rebre el poeta Luis Rosales amb crits acusat d’assassí de García Lorca. És sobre Luis Rosales amb qui Pepe Rubianes s’aboca a desfer el que durant setanta anys havia estat donat per fet: que la família Rosales, que finalment va acollir, per no dir amagar, Federico García Lorca a casa seva —una casa marcada per alguns dels caps de Falange de Granada del moment— va ser la culpable de la mort de García Lorca. En el muntatge, Luis Rosales es defensa. I admet que aquell fet li va canviar totalment la vida. Les guerres, inevitablement, canvien totalment la vida.