Joana Dark torna a Fira Mediterrània després de la seva aventtra a La lireta, ara amb un concert-espectacle a partir d’un repertori de les cançons de Terres de Ponent, de treball i vida humil. El muntatge guanya en una bateria, que acompanya Joana Dark i Ariadna Rulló i amb una il·luminació gràcies a una versàtil mànega de llums que acompanya unes branques pelades, tan seques com el títol del recital.

Joana Dark i Rulló exploren les cançons raidcionals afegint-hi una música electrònica i integrant-hi el padero o la canya. Ara no beuen en porró prò manenen la seva fidelitat al pojecte, honestament i sempre agraïda al festivals que els hi fan d’aparador es de Fira Mediterrània a FIMPT de Vilanova i la Geltrú i l’acollida de la fàbrica de creació de la Fabra i Coats). Dak reivindica recuperar la música tradicional des de la modernitat dels nous sons però mantenint la potència de les veus que, si abans s’nfilaven pr sobre de quitarres paderos, ara ho fanper sobre de ls bases electròniques la bateria. La cantant insisteix en la necessitat de recuperar i de practicar la nova tonada que l’allibera del sons de l’oblit de fa segls i la situa al centre de la contemporaneïtat.

Al muntatge, com a preludi al seu hit més ballable (Passeig del Carme), hi intervé el seu pare, Ton Rulló per cantar el tema d’El mosso, el millor exemple de la seva ncessitat d’escolta dels ancestres i de com integrar-los a una nova sonoritat. Al Teatre del conservaori, Dark portava una claca divertidament sorollosa en un dels laterals de la platea. Tant entranyable és cantar a casa com fer-ho enmig d’un festival, amb un públic sovint desconegut.