Jofre Borras i  Miquel Malirach, els Mali Vanili, han tingut
l’honor de inaugurar el Teatro Latino, la sala petita del vell/nou Teatre
Principal. L’honor és mutu perquè aquest espectacle inclassificable anomenat
{Mali Vanili, no nostre no funciona}, que parteix del tema que ha corregut pel
youtube des de fa vora un any {Espanya, carinyu, lo nostre no funciona}, doncs vet aquí que funciona i molt. No sé si és bo o dolent el que diré, però és el primer espectacle de
llarga durada d’aquests joves aparentment esbojarrats però amb les butxaques plenes de coses a dir, i el nivell de l’espectacle ja puja al  molt amunt. Borras i  Malirach ens proposen una creació difícil de classificar, que se’n va cap a les dues hores. És un
concert? Si, però cada cançó està tan treballada com un text teatral. I
interpretada. Ells en diuen {humor intel·ligent} tot fent broma i ho és de
debò. No perquè no s’entengui, sinó per la quantitat de matisos que ofereixen
mentre fan desfilar les cançons, que parlen de coses tan quotidianes com les vivències
d’un anti neorural, el rei i els seus gendres, les cases de relax… O bé estableixen un diàleg amb paraules confeccionades amb noms de bandes de rock, o fan tot un tema amb jocs lingüístics notables com {La Pilar que fa pilates
depilada} o {“Ana Botella? Una dona amb polla?”}. També hi ha adaptacions de
temes famosos al català com una divertida recreació de la {Noia d’Ipanema}
convertida en la {Noieta de Gràcia} a la que {com podré fer-li un petó si sóc
del Guinardó?}.  Pel que fa a la música, sona
des de la rumba catalana a la bossa nova passant pel hip-hop, entre temes
coneguts i originals. I la interpretació és àgil, dinàmica, simpàtica, en clau de diàleg permanent amb el públic. I hilarant. Vaja, al seu estil, no hi falta res. 

Jofre Borras i  Miquel Malirach són dos actors cantants que s’han
conegut coincidint en un parell de musicals. Com que
avui no és qüestió de quedar-se a casa a esperar que et truquin, van aprofitar
que estaven en sintonia per fer alguna cosa junts. La primera inspiració va
venir d’una pancarta de l’11 de setembre, on deia [España, lo nostre no
funciona}. Els va agradar: [“Tu, hem de fer alguna cosa amb això!”], es van dir. I
ho han fet sense fer cap {insult a la Patria} i en clau didàctica per a les futures generacions ja que l’origen és una manifestació, allò que pretenen que aviat sigui historia. Llarga vida,
nois! Només un consell: suggereix-ho que aneu tot el dia amb llapis i
llibreta prenent notes de tot. Haureu d’emmagatzemar material ja que quan es
puja molt amunt, toca mantenir-ho. Però us en sortireu. De temes no en falten!