CRÍTIQUES

VALORACIÓ
8
Equilibri introspectiu
Publicat el: 15 de setembre de 2025
CRÍTiCA: L’instant n’a que nos gestes
L’artista Jordi Galí pot actuar tant al carrer, com en una galeria d’art. Perquè el seu treball és molt introspectiu; una mena d’obsessió magnètica que abdueix l’atenció del públic. A Fira Tàrrega, ha disposat una petita peça acrobàtica instal·lativa a la plaça Major. Com sempre, en silenci i una concentració amb els elements que va amuntegant per fer unes estructures d’equilibri aparentment inestable a base d’escales de fusta, llistons i pneumàtics. El primer cop que va actuar a la plaça Major, arafa 12 anys (T, 2013), tothom pensava que era el tècnic que muntava l’espai tard. Va marxar i ningú va entendre que la peça estava resolta. Aquest any, (després que traslladés Abscisse el 2013 a Sant Eloi), l’atenció era inequívoca. A més, Galí, ara, surt a saludar amb el que queda resolt el fi de l’escultura.
El seu treball contrasta amb el de Nacho Flores (Domte) que practica un equilibri sobre mateix de la peça, però li és imprescindible connectar amb el públic (“Brrrr” els coreja), que el veu com si ell fos el pastor i els espectadors, el seu ramat. L’equilibri és espectacular a Domte mentre que a L’instant…, hi ha més girs (no se sap com derivarà la peça de Galí). Si fa una dècada coronava lligant una mena de màstil dalt de tot, ara, el pal queda subjectat pel mateix pes de l’escala.
El treball de Galí contrasta amb el de Nacho Flores (Domte), també a Fira Tàrrega, que practica un equilibri sobre mateix de la peça, però li és imprescindible connectar amb el públic
CRÍTIQUES RELACIONADES / L’instant n’a que nos gestes
No hi ha crítiques relacionades