CRÍTIQUES

VALORACIÓ
8
Arribats els 60, mirada enrera
Publicat el: 7 de febrer de 2025
CRÍTiCA: Les bàrbares
Un bon text, tres excel·lents actrius, un tema d´eterna actualitat, l´arribada a la tercera edat i la mirada enrere pensant si les eleccions de vida han estat les correctes.
L´argument
Tres amigues des de l´escola que han passat la frontera dels 60 es reuneixen una cap de setmana a un hotel, irònicament nomenat Joventut. Feia temps que no es veien, una amiga comuna, trenta anys més jove, que va morir víctima d´un càncer fulminant va deixar escrita la voluntat de reunir-les. Susi es una dona acomodada de bona família, que està casada amb un pianista i té dos fills, si bé sempre a anat a la seva sense cuidar directament dels fills. Carmen es una dona empoderada, brillant arquitecte, que sempre ha prioritzat la seva vida professional, viu sense parella i sense fills. Encarna, que es qui va acompanyar a la jove Barbera fins els darrers moments i qui convoca la trobada, manté una vida convencional i es dedica a cuidar als fills i exercir d’àvia.
El que esdevé a l´escenari, al saló d´un hotel irònicament de nom Joventut, es un diàleg entre generacions. Elles pertanyen a la generació trencadora en el paper submís de les dones, però al llarg de la vida han entrat en contradiccions, o potser no. Com veuen els moviments feministes actuals, quines han estat les seves relacions des que van ser adultes, van casar-se i tenir fills o van decidir no fer-ho. Les tres amigues exposen les seves respectives trajectòries vitals, discuteixen, es critiquen i fan acte de reflexió. Pel damunt de tots prevaleix el respecte i l´intent de comprendre l´altre, elements bàsics pel manteniment d´una autèntica amistat.
L´autora
La gran riquesa del text, a més d´uns diàlegs molt ben lligats, es no jutjar, ni donar consignes ni prendre partit, senzillament exposa i ho fa amb una mirada molt actual. Totes, les protagonistes son dones, es poden sentir representades en un o altre aspecte, però també els homes per que cadascú en les seves particularitats s´emmiralla en arribar a aquesta edat amb el seu passat i en les decisions que ha pres al llarg de la vida.
Lucía Carballal (Madrid, 1984), es dramaturga, directora teatral i guionista. Llicenciada a l´Institut del Teatre el 2008. Entre les seves obres més destacades estan: La Fortaleza (Teatro de la Comédia) i Los pálidos (Centro Dramático Nacional, que li va valer el premi A.D.E-Asociación de Directors de Escena, a Millor directora emergent i ser finalista dels premis Max, TimeOut i Godot), La resistència (2020), Una vida americana, Las temporales i Mejor historia que la nuestra. També es co-autora de la premiada A España no la va a conocer ni la madre que la parió. Actualment està treballant en la seva nova obra, Los nuestros, que s´estrenarà al Centro Dramático Nacional. Las Bárbaras, es va estrena a Madrid, el
El director i productor
David Selvas Jordana (Barcelona, desembre 1971), ), es actor, director i productor escènic i fundador de la productora teatral La Brutal. Des de 1994, data del seu debut professional ha treballat en nombrosos muntatges de teatre i al cinema i a la televisió. El 2005 va debutar com a director i des del 2011, també com a productor.
Ell ha estat el traductor dels text original escrit en castellà i qui la innovat amb aquest toc bilingüe, l´actriu María Pujalte parla en castellà, i ha ampliat la part musical que actua de fons (la cantant de l´hotel), subratllant breument algunes escenes. Las Bárbaras es va estrenar en castellà, text original, la tardor-hivern del 2019 al Teatre Valle Inclán de Madrid, dirigida per Carol López.
Dins del muntatge cal destacar l´escenografia tamisada de vermell intens (cortines i sofàs), de Josep Iglesias i Marc Salicrú.
Per saber-ne més de David Selvas i la productora, www.labrutal.com
Les actrius
Francesca Piñón (Barcelona, març del 1963), actriu i directora amb una llarga experiència teatral, ha actuat en renombrats clàssics i també ha col.laborat amb companyies de teatre trencador com La Fura dels Baus, Dagoll Dagom i La Cubana. A televisió ha participat en diverses series populars com El cor de la ciutat, La memòria dels cargols, Kubala, Moreno y Manchón, El ministerio del tiempo i Amar en tiempos revueltos. Ha estat guardonada en diverses ocasions (premi Butaca, millor actriu de repartiment, per El baile i Primera Plana) i de la Crítica (millor actriu per Olga sola, monòleg).
María Pujalte (A Coruña, desembre del 1966), es una actriu força popular pel seu treball a exitoses series televisives (Periodistas, 7 vidas, Los misteriós de Laura, Merlí: sapere Aude…), té una llarga trajectòria també al teatre i al cinema. Ha estat premiada repetidament per les seves interpretacions. A La importància de llamarse Ernesto, va coincidir amb David Selvas (2023).
Cristina Plazas (Madrid, setembre 1969), es una actriu de llarga trajectòria al teatre, cinema i la televisió. En teatre ha destacat especialment amb els muntatges Mandíbula afilada (premi millor actriu de la Generalitat Valenciana), El angel exterminador, dirigida per Blanca Portillo y el monòleg Pura passió, entre moltes altres. Al cinema destaca la seva interpretació a La isla del holandés, per la que va aconseguir el premi a la millor actriu protagonista.
Berta Gratacós es cantant i coach vocal. Col.labora amb diverses bandes com Rigoberta Bandini i es cantant a la banda del programa de TV3, Col.lapse. Ella interpreta a la cantant de l´hotel i es d´alguna manera l´esperit de la jove Bárbara que sobrevola al llarg de la representació.
La banda sonora
De fet son petits fragments de cada cançó, interpretats en una versió actualitzada y en directe, per Berta Gratacós, que ambienta també al piano. Per ordre d´aparició les cançons son Yo no soy esa, de Mari Trini, autèntic himne generacional; ¿Porqué te vas?, en la veu de Jeanette; Me olvidé de vivir, de Julio Iglesias, Em dius que el nostre amor (Toti Soler) i A veces la vida, de Joan Manuel Serrat.
Orella atenta a mida que es va entrant al teatre i fins a començar la funció per que van sonant cançons molt representatives de la época de les protagonistes, totes en veus femenines,. ….La bambola (Patty Pravo), Rumore (Rafaela Carra), Tombola, Corazón contento i Estando contigo (Marisol), Dama, dama (Cecilia), La chica ye-ye (Concha Velasco)…..
text: [email protected]
CRÍTIQUES RELACIONADES / Les bàrbares
TÍTOL CRÍTiCA: Bàrbares i adorables
PER: Ana Prieto Nadal

Per abraçar
Per divertir
VALORACiÓ
8
TÍTOL CRÍTiCA: Suïssa és bona si la bossa sona
PER: Andreu Sotorra

Per abraçar
Per transformar
VALORACiÓ
8