Les aventures del lleó vergonyós

 El viatge iniciàtic d´un jove lleó vergonyós i tímid a la recerca de l´autoestima. Les seves successives trobades amb una girafa, un tigre, un cavall, un hipopòtam, un gall i una formiga voladora que es qui el porta en la seva avioneta voltant el món i tornant al born, conformen aquest viatge formatiu. Un espectacle musical, actuat, cantat i interpretat per dos actors-titellaires (Mercé Munné i Ovidi Llorente) i una músic polifacètic, que es en sí tot un espectacle, tocant molt diversos instruments (mans i peus) i fent tot un seguit d´efectes especials (Sergi Carbonell, un dels integrants del grup Txarango).El lleó vergonyós és el protagonista d´una de les cançons d´El Pot Petit, que primer es va transformar en llibre i ara en espectacle. La dramatúrgia i la direcció està a cura de Ruth García (una de las dos integrants del destacat grup de teatre-titelles, Engruna Teatre) i d´Helena Bagué (un dels dos pilars del Pot Petit), la música es d´en Dani López y la ben pensada, senzilla i efectiva, i els encantadors titelles son de Martí Doy (excel·lent mestre titellaire). Un espectacle molt cuidat en tots els aspectes, tan escènics com lingüístics, que es pensat pels més petits a partir de 2 anys i fins a 5-6, però que es fa molt amable de seguir pels pares i mares i els mes grandets. Creant un estil propi i polfacètic   El Pot Petit va néixer fa dotze anys, de la ma de l´actriu-cantant Helena Bagué i el músic-actor Siddharta Vargas. Des dels inicis han treballat els seus espectacles d´animació musical incorporant part teatral i d´objectes I titelles. Contemplen la seva fructífera trajectòria quatre espectacles, cinc gravacions discogràfiques i quatre llibres il·lustrats. El seu treball ha estat reconegut amb diversos premis, entre altres els Premis Arc a les millors gires adaptades al públic familiar (2019-2021)  i el Premi Enderrock al millor disc (2000- Deu anys d´El Pot Petit).El seu espectacle El Pot Petit en concert, que es va poder veure el 2019 al Teatre Romea i que ara ha tornat tencantt la passada temporada del TNC i que es podrà veure el març al Teatre Poliorama, es sens dubte el millor espectacle concert musical del moment. Vuit músics-actors-ballarins-titellaires en escena.  www.elpotpetit.com

Per la gent de El Pot Petit es necessita un espai ben gran. Can Papasseit , a Vilanova del Camí, ha estat el lloc ideal per acollir l’espectacle de titelles Les aventures del lleó vergonyós. Unes grades muntades han acollit, així per sobre, més de 200 persones, de les quals , ara sí, la meitat eren infants. El Pot Petit és probablement el fenomen més gran entre la quitxalla catalana dels últims anys. I això que no es tracta d’un concert amb el Pau i la Jana i la Melmelada Band. Però l’espectacle té suficient ganxo com perquè pares i fills hi acudeixin en massa. És la història extensa d’un dels personatges més carismàtics del cançoner de la banda: el Lleó vergonyós.Ara ens trobem una sabana formada per dues muntanyes rocoses flanquejant a banda i banda una base semi circular i un plafó sobre el qual es projecta un horitzó clar. Aquest és l’escenari on la Mercè Munné Parera i l’Ovidi Llorente Saguer des d’on manipularan les diverses titelles que donaran vida a tots els animalons de la faula. El primer, el lleó vergonyós, que just es desperta per dir bon dia al món. La primera cançó animada amb que els dos intèrprets i cantants ja es posen a la platea a la butxaca. La història és la mateixa de la de la cançó, un lleó que contràriament al que s’espera d’ell, és més aviat vergonyós i no s’atreveix a rugir amb força. I es clar això no ho acaba d’entendre la girafa que en un desafortunat accident acaba colpejant el felí amb un cop de cap tot girant el coll llarg. El lleó surt volant i acaba caient ben lluny, enmig de la selva (bé digues-li selva o digues-li jardí) on està el tigre, un altre animal que no compleix amb la seva definició intrínseca: un tigre bromista i que li agrada cuidar el seu jardí. De fet, cap dels animals que el lleó s’anirà trobant en el seu periple de tornada a casa compleixen amb la seva essència, o la que hauria de ser. Ni el cavall, ni l’hipopòtam, ni el gall. Però entre tots aconseguiran animar i treure-li la vergonya al lleó.La història és fresca àgil, ben narrada, l’escenografia, mutant, és senzilla però molt ben feta. Però el que fa que aquest espectacle connecti de debò amb els més menuts, a part de la història, és la interpretació vocal dels dos actors i titellaires. Ambdós recreen tota l’auca d’animals impostant i col·locant la veu d’una manera molt professional i les cançons estan composades i efectuades amb la mateixa preciositat harmònica que els hits del grup (la cançó del Cavall ha estat molt ben celebrada per la parròquia). I al seu costat està el Dani López, el compositor musical i qui s’encarrega de tocar tots els instruments, des de la guitarra fins a la flauta travessera o el piano entre altres instruments.I com no podia ser d’altyra manera, el final de la festa, amb la quitxalla desfermada, és la cançó mare de tot l’espectacle: el lleó vergonyós. I sí, al final si que ha funcionat. El Pot Petit han trobat un filó en la creació d’aquests espectacles a partir de les seves cançons. Auguro futures propostes amb els Pirates, el Mico o el Drac Rac. I un servidor i el seu fill allà hi serem.

Venint com ve de la mà d'El Pot Petit, aquest espectacle d'actors i titelles pensat per als primeríssims espectadors és eminentment musical. La companyia porta deu anys partint de la música, amb quatre enregistraments inclosos, per bastir els seus espectacles escènics. Aquest mateix cap de setmana —com a les grans troupes multinacionals— El Pot Petit s'ha desdoblat en dos. Per una part, amb l'espectacle «El Pot Petit en concert», als jardins del Teatre Nacional de Catalunya, i per l'altra amb «Les aventures del lleó vergonyós», dins de la programació de la Mostra d'Igualada 2021. Si en el primer, al TNC, la companyia fa un max mix de música, titelles i dansa, amb vuit músics armats amb baix, bateria, guitarra, piano, violí, trompeta, trombó... per fer un concert amb algunes de les peces dels seus enregistraments, en el cas de l'espectacle de la Mostra d'Igualada, el guió pren més volada i es posa al servei de la música, tot i que també es podria dir que la música es posa al servei del guió.«Les aventures del lleó vergonyós» és un conte iniciàtic per al seu principal protagonista, en un viatge amb una avioneta pilotada per una formiga —com una mena d'alter ego de Saint Exupéry, però en clau de faula. El llenguatge tant dels diàlegs de la trama com de les lletres de les cançons és extremament polit sense fer concessions a modernismes innecessaris amb expressions que als espectadors als quals s'adrecen es deuen sobtar de trobar en boca de personatges de ficció allò que potser alguna vegada han sentit en boca dels pares o dels avis (Tinc mala lluna; sóc rabiüt; causar estralls...), cosa que no fa cap nosa al ritme musical, molt variat, enganxadís i en alguna escena que reflecteix segons quines emocions, també melòdic.Dos titellaires fan també d'actors, a la vista sempre, no en caixa fosca, sense amagar les veus que hi posen i les peces que hi canten. I un tercer intèrpret és el músic, que més aviat sembla un home-orquestra perquè ha de batallar amb instruments molt diversos i, a més, ha de produir segons quins efectes especials amb l'avantatge que els espectadors poden veure com es resolen pluges o vents d'enganyifa.L'espectacle de bestiari humanitzat té diferents artistes convidats a la història del lleó. Hi ha un cavall, un tigre, una girafa, un hipopòtam, un gall... Especialment suggerent és el joc de pilota entre el cavall i el lleó, però també el missatge subliminal que amaga i que fa canviar d'humor el cavall quan descobreix que la pilota no està al seu servei sinó que és ell qui l'ha de servir per divertir-se amb el joc, ja sigui a cops de coça, cops de cap o cops de pit.La trobada amb cadascun dels personatges té una microhistòria dins de la història principal i una intenció molt determinada d'El Pot Petit: allunyar els fantasmes de la por, relativitzar les eufòries de l'alegria, dominar les caigudes en la tristesa o reconduir els rebrots de ràbia. Si al pot petit diuen que sempre hi ha hagut la bona confitura, en aquest Pot Petit hi ha la bona música i el bon teatre per a infants. (...)