• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • L’efecte
  • /
  • L’amor químic o la química de l’amor
CRÍTIQUES
imagen
Iolanda G. Madariaga
PER: Iolanda G. Madariaga

VALORACIÓ

8

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

L’amor químic o la química de l’amor

Publicat el: 7 de febrer de 2015

CRÍTiCA: L’efecte

L’efeccte (The Effect)
de Lucy Prebble, va ser l’obra de teatre distingida per la crítica britànica el
2013. Ara arriba a la Sala Beckett de la mà de Carol López, amb la producció de
Sixto Paz Produccions i formant part d’una nova experiència teatral -ja en la
seva 2ª edició- que els seus creadors han anomenat la “Lliga de Teatre”:
una mena de competició entre equips d’espectadors amb la inefable ajuda d’una
aplicació de mòbil. Lucy Prebble pertany a aquesta estirp de dramaturgs
britànics que es mouen bé en el llenguatge cinematogràfic, el televisiu, el
teatral i, darrerament, en el vídeojoc. Coneguda com a la creadora de la sèrie
de televisió d’ITV
Secret Diary of a Call Girl, Lucy Prebble és, abans
que res, una creadora d’històries; unes històries que parlen de personatges
actuals en la seva quotidianitat. Els protagonistes de
L’efecte són dos joves -Connie/Nausica Bonnín i Tristan/Pau Roca-
que es presenten “voluntaris” (es preveu una compensació econòmica!)
per experimentar un nou fàrmac antidepressiu. Connie, novell en aquests tipus
d’assaigs clínics, i Tristan que ha fet d’aquesta pràctica el seu
modus vivendi, s’enamoren l’una de
l’altre i l’altre de l’una irremissiblement. És l’efecte del medicament? Què hi
ha “d’autèntic” i què de químic en aquesta relació? Els humans no som
més que un
tros de carbó altament
organitzat
? Carol López s’enfronta a aquest intel·ligent i divertit text
amb les millors armes: quatre actors joves (alguns menys) però experimentats i
amb reconeguda solvència i l’entusiasme de tot l’equip que traspua per tot el
muntatge. Un muntatge modest i discret però que respon eficaç a les necessitats
de la posta en escena. Només afegir que és un plaer retrobar Montse Germán en
el paper de la “asèptica” i eficient Dra. James, que l’actriu ha
sabut presentar amb tots els plecs i replecs que permet el seu personatge.  

CRÍTIQUES RELACIONADES / L’efecte

TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)

PER: Josep Maria Viaplana
Josep Maria Viaplana
VALORACiÓ
LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Sixto fa un pas més cap a un teatre en què el públic ha de ser més actiu

PER: Jordi Bordes
Jb Defi
VALORACiÓ

8

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Un efecte poc controlat que busca una solució impossible i innecessària en la psiquiatria

PER: María José Ragué
María José Ragué
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat