La Calórica és una companyia que, a hores d’ara, està a la nevera, a l’espera de signar nous projectes. És una formació de joves autor i director que entenen el teatre d’una manera divertida i alhora barroca. Les seves presentaicons són fresques i a la vegada tenen tant contingut com un vulgui rascar. Personatges teratrals que se’ls podria trobar en un museu o en una biblioteca d’incunables. El retrat que fan de Berlusconi (és possible que ara reprengui noves escenes perquè l’obra es va estrenar quan encara un magnat impune) és molt intel·ligent perquè, probablement ell mateix subscriuria i avalaria cada cita (que són certes, a més) i no se li aporta gota de compassió. Un espectacle excel·lent d’una companyia que se li ha de donar espai i temps per créixer (tot i que el que fan avui ja demostra una inesperada profunditat d’un equip tant tendre).