CRÍTIQUES

VALORACIÓ
9
Els nervis del primer vol
Publicat el: 6 d'octubre de 2020
CRÍTiCA: Le Nid. Cie Ad Hok
La companyia Adhok va arribar a Le nid com a contrast de Issue de socors, una peça en què uns avis volen fugir de la residència i busquen famílies que els vulguin acollir. A Le nid, la companyia transforma en poesia visual i en acudit gestual la infància i l’adolescència: Expressen les ganes de fer el primer vol; d’admirar què hi ha fora del niu i, a la vegada, la por a abandonar un espai en què s’hi senten reconfortats, acollits. El muntatge parteix d’uns actors que debutaven professionalment (ara ja porten anys voltant i compaginant-lo amb altres projectes fora d’Adhok) i que van construir la dramatúrgia a partir de la seva trajectòria vital i dels seus desigs. Però en comptes d’expressar-ho en paraules, amb una rèplica efectiva, es traspassa al gest i al gag acompassat per unes notes llargues de corda, que expressen monotonia i alhora brillantor per les ganes de créixer i veure món. Els actos interpreten en castellà, el que aporta un punt de distanciament a la seva tendra veritat però que, per una altra band,a serveix pel joc de voler-se socialitzar. És un joc contradictori que, al capdavall, funciona.
En la sortida al niu (patèticament divertit el salt pel trampolí) hi ha algunes notes d’amargor. Passen a formar part de l’anonimat i de ser vulnerables. La vida pot ser curta; assumeixen que han deixat de ser immortals. El tercer treball, que es va poder veure a Tàrrega (que van presentar la trilogia al complert), L’envol, ja retrata l’intent de sobreviure en el món laboral i dels adults. Al Sismògraf només es va poder veure la peça d’El niu, potser la primera cèñ·lula d’unes vides que s’hauran de reconèixer en les diferents etapes. Al parèntesi (joventut, avis jubilats) apareixerà un treball nou en què intervindran els mateixos directors de la companyia (Doriane Moretus i Patrick Dordoigne) retratant amb poètica les contradiccions de la vida adulta. Ara, a Le nid, toca enamorar-se de l’ímpetu i les ganes d’agradar-se d’unes persones que encara han d’acceptar el desenvolupament del seu propi cos i la imprescindible tasca de reordenar la jerarquia de les prioritats vitals.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Le Nid. Cie Ad Hok
TÍTOL CRÍTiCA: Dolç despertar
PER: Núria Cañamares

VALORACiÓ
9
TÍTOL CRÍTiCA: Dolça tragèdia
PER: Jordi Sora i Domenjó

VALORACiÓ
9