La
Clara torna al seu poble natal, convertida en milionària. Vé a fer una
oferta sucosa per en realitat vol venjar.se dels qui la van fer fora. I va cuinant el plat poc a poc, encara que, com es diu en aquests casos, la servirà en un plat fred.
La particularitat -i originalitat- de l’obra: la gran majoria dels habitants del poble són titelles, és a
dir, segurament un dia van ser humans, van tenir humanitat, però ja no. No és nou l’experiment de combinar titelles amb persones, però sí reeixit, sobretot quan una de les participants a l’experiment és Vicky Peña, qui no ho havia fet mai. A les primeres de canvi, l’experiència és fascinant sobretot per la gran categoria dels Farrés Brothers, creadors de les titelles, els quals, en el seu primer espectacle no infantil ens submergeixen en un món farcit de cicatrius, ressentiments i corrupció. Tot i això, aquest relat de Friedrich Dürrenmat té una davallada de ritme, després d’un començament prometedor, encara que en el seu terç final recupera el pols narratiu gràcies a la mateixa Vicky Peña i sobretot al contrapunt musical coronat per la guitarra d’Adrià Bonjoch i el contrabaix de Pep Coca. Una
historia sobre la maldat de la societat i la manipulació dels diners amb l’atractiu de l’actuació d’una gran actriu, cara de veure als escenaris en els últims anys.