Blanca Portillo és al centre del vendaval d’aquest clàssic de Calderón. Convenç sense fissures en el seu paper de Segismundo. També  excel·leix Marta Poveda (Rosaura) que li respon amb entrega i energia. Hi ha moments corals preciosos, un encert en l’espai, generalment buit, i en una música que situa i dóna un color adequat. Però algunes interpretacions inconsistents en papers principals fa perillar la peça. La textura global és prou positiva.