CRÍTIQUES

VALORACIÓ
8
El bressol de les refugiades
Publicat el: 3 de març de 2016
CRÍTiCA: La maternitat d’Elna
¿Com es pot explicar en teatre la història de la infermera suïssa, Elisabeth Eidenbenz, promotora de la casa de maternitat de la població francesa d’Elna, que va recollir, ajudar a néixer i alimentar, en els primers mesos de vida, prop de 500 criatures de mares refugiades de la guerra civil espanyola?
Pablo Ley ha trobat la resposta a partir del material i la completa investigació que sobre aquest fet va elaborar prèviament Assumpta Montellà. La dramatúrgia que ha fet consisteix en un conte escenificat, ple de petits detalls, a vegades sense paraules —no es pot dir ben bé que sigui un monòleg en el sentit més pur— i amb un acompanyament musical que, amb un pianista en directe, crea un clima d’ambientació que transporta els espectadors fins a l’hivern del 1939 i l’èxode republicà. (…)
És una de les filles nascudes a la maternitat d’Elna la que, uns anys després, explica l’èxode de les dones que hi van fer cap. Dramatúrgia i direcció han creat una posada en escena de sensacions, molt poètica i plena d’objectes que completen allò que el teatre —que no és el cinema malgrat les projeccions històriques que acompanyen el relat— no podria reflectir.
En un espai, doncs, envoltat de maletes de viatge atrotinades, baguls antics, fotografies de record familiars, piles de tovalloles blanques, una palangana, un maniquí, una màquina de cosir, una màquina d’escriure negra de les més primàries, peces de roba vella i uniformes d’assistentes de maternitat, un bressol fet amb una caixa de verdures…
La cantant i actriu Rosa Galindo interpreta el paper de la narradora, es posa en la pell dels primers refugiats camí de França, en la pell de la pròpia infermera suïssa, en la pell d’alguna de les mares republicanes, en la pell, en definitiva, d’un col·lectiu anònim que no està exempt de mirada crítica quan recorda que, mentre darrere els filferrats dels camps improvisats a la platja d’Argelers hi patia i moria gent humil, una altra classe d’exiliats —polítics i intel·lectuals— disposava de recursos, allotjament, diners públics, vehicles i visats per fugir als països d’acollida (…)
CRÍTIQUES RELACIONADES / La maternitat d’Elna
TÍTOL CRÍTiCA: Fer de la crua memòria una peça per a l’avui, inesborrable
PER: Jordi Bordes

VALORACiÓ
9