Joana Dark és un exeple de les artistes que corren per la Fira Mediterrània. Desacomplexades, estiren el folklore cap allà on se senten segures. alternen modernitat (bases electròniques) amb les històries de dones recollides per Joan Amades. El que és tradició, era vell durant unes dècades, ha passat a aser nou gràcies a la mirada desacomplexada de la música i l’actitud actual. Avui es ballen, lliures, aquestes cançons de feina del camp o del tèxtil. Coincideix amb un treball presentat el Grec passat sobre els presoners negres (obligats a treballs forçats) a l’Amèrica profunda que va rescatar The Wooster group: B-Side.

La llarguíssima trena d’Ariadna Rulló capitalitza la posada en escena (van participar com a finalsites al concurs Sons de la Mediterrània) en que també hi ha un notable treball de vídeo. La tecnologia més puntera contrasta amb els sons més naturtals (un pandero, una canya) com en aquell treball de Nu.A, de Nuria Andorrà, en qè tambe es destacava el treball de les dones al camp.