Sense cap mena de complex. així són els musicals familiars que planteja Marc Rosich. Tant poden partir d’un conte il·lustrat com aquest que ens ocupa, com de Raimon llull (Renard o El llibre de les bèsties) o, si cal, fer una mossegada al consumisme (La dona vinguda del futur). Amb uns personatges que transiten amb el text, de cançó a cançó, viuen una aventura patètica, que resulta molt divertida i entretinguda per al públic (petits i, encara més, pels grans). Les perruques els vestuaris llampants, els grans volums que ho fan tot exagerat són els condiments d’una trama que sempre és ben cantada i amb una ironia molt eficaç.

La bruixa de Cadaqués no parla pas de la gentrificació ni del turisme. La dramatúrgia de Marc Rosich ha estirat els fils de penjar roba per ampliar la narració, tot afegint-hi l’enveja de la bruixa per ser l’única pintora que exposi a la vila de Dalí (“amb pintura que s’entén”) i l’ambició de l’alcalde en convertir el poblet idíl·lic en un complexe turístic per ingressar diners sense aturador. La sorpresa del muntatge ´s l’accés a actor principal de Carles Pedragosa (amb direccions musicals tant diferents com Nadales, Europa Bull, L’empestat, L’ànec salvatge…). Al seu costat, intèrprets de llarguíssima trajectòria: Clara Moraleda (El despertar de la primavera, Peter Pan) , Maria Santallusia (L’esquella de la Torratxa, La casa sota la sorra…), Toni Viñals Matas (Renard, Scaramouche, 4Carmen, Un món de cartró…) que diuen el text, sempre des de la dimensió del joc. No interpreten personatges psicològicament complexes, si no més aviat caricaturitzats, que sempre tenen alguna picada d’ullet al comportament dels adults.

La peça barreja, com un vendaval, tot tipis de música des de la disco a l’havanera i la sardana. La clàssica aventura arriba, fins i tot al món del somni, el de Dalí, allà on ell se sent capaç de tot, sense necessitat de la seva planta d’extremat personatge delirant. En el somni, Dalí executa la seva màgia i com si fos un Freud experimentat, extreu la malícia dels dolentots o avariciosos de l’escena. Gràcies al seu desencanteri, les professores poden seguir sortint al pati a fumar o els pescadora a beure vi de porró mentre fan veure que juguen a cartes. Molt desenfadada i apta per fregir-se a fer bolos per la carretera.