L’Agrupación Sr Serrano recupera aquests dies alguns muntatges al Teatre Lliure. És una gran oportunitat per cnèixer i reconèixer el treball d’una companyia discreta, que fa molts quilòmetres per mostrar el seu teatre de cinema en viu. És una performance en el que, gràcies a la càmera i a la seva mirada lúcida despullen les ralitats dle món. Sense ser massa pretenciosos, només compartint reflexions. I sempre advocant per una humanitat més conscient dels desastres que provoca i, com a mínm, que permet impassible. Aquest és el cas de Katastrophe (2011), el primer treball de la seva segona època creativa: van abandonar la interpretació i es van decantar per posar el treball audiovisual en directe en primer terme. En aquest espectacle, els protagonistes han passat a ser els óssets de gominola Haribo. Sempre sucumbeixen davant de les inclemencies naturals o dels homes. té el mateix valor una mort per una causa natural que per un atemptat? Aquesta és la pregunta…

Per cert, una perla que ens va regalar Àlex Serrano l’altre dia…. Sabeu què vol dir Haribo? És el diminutiu de HAns RIegel von BOnn. Hans Riegel, de la ciutat de Bonn, va ser l’inventor d’aquest dolç més popular que els Ampelmännchen dels semàfors de Berlín (que s’estan imposant a tota Alemanya, mica en mica) que va crear als anys 20. L’empresa familiar, ràpidament multiplicaria beneficis i plantilla. Segons algunes acusacions, durant la II Guerra Mundial, la minva de personal es va substituir per presoners jueus. Des de l’empresa, sempre s’ha negat. Serrano també especula que aquell material, fert de cartílag animal i sucre va servir per alimentar les tropes nazis en les seves incursions a territoris enemics. 

Avui, Haribo és un amable osset que remet a uns artistes plantígrads que, cada any, feien acrobàcies en un circ nòmada, a Bonn. Per a l’Agrupación Sr. Serrano són la mateixa humanitat que sucumbeix davant d’una natura que els sobreviurà. Final feliç?