Qui ja s’ha enfrontat a
alguns dels espectacles de la companyia El pont flotant segurament ha
quedat colpit per l’originalitat del seu univers creatiu, a meitat camí
entre l‘enjogassada experimentació i una poètica nostàlgica i
penetrant.

El seu darrer treball, Jo
de major vull ser Fermín Jiménez,
ens aboca a reflexionar al voltant de la rutina de les nostres vides,
sobre els desitjos sempre presents d’una existència més plena, l’inconformisme al capdavall. L’artista conceptual
Fermín Jiménez i el seu periple actuen de contrapunt al monòton
discórrer de la realitat, materialitzat a través de la pràctica
repetida de diversos exercicis d’escena.

Un
treball més introspectiu en les formes i el resultat que els
anteriors i inspirats Com a pedres
i Exercicis d’amor, segurament
també més distant en la relació amb el públic i l’efectivitat
dels quadres proposats. Recomanable, en tot cas, perquè continua
actuant de paradigma d’un llenguatge innovador i d’un teatre sempre
sorprenent, accessible i commovedor.