Fa ja 3 anys que Nick Deroo arrossega al seu company Tom de Ronde per mig món. Així surt a escena, arrossegant amb un braç la pesada càrrega. Uns 70 quilos. Ho tracta com si fos un ninot de drap, un ser inert, un cos aparentment sense vida. Ho manipula al seu gust davant un públic que sembla assistir a una pel·lícula còmica i surrealista. Captiven des del primer minut, amb Deroo carregant amb el mort amb aspecte de caminar perdut buscant el seu camí. La història està oberta a qualsevol interpretació. Podria simbolitzar la càrrega d’un amor ja esvaït. Perdut, mort. Les dinàmiques de poder, servides en un deliciós i sorprenent exercici que barreja teatre físic, mim i acrobàcies. El públic riu, però les humiliacions són doloroses. Ho diu el títol. It really hurts whe your head hits de concrete. Literalment, realment fa mal quan el cap copeja el ciment. També fan mal els cors trencats, els amors finiquitats, els fantasmes que et persegueixen.

Teatre físic i comicitat

El joc comença amb el ninot sofrint humiliacions, al servei del seu amo. Els moviments de De Ronde són fantàstics, amb una mantinguda rigidesa en les extremitats. Serveix de dispensador d’aigua, de cadira, de cavall… Fins de ràdio, en una hilarant seqüència molt ben reeixida. Un mana i l’altre obeeix submís, inert. Fins que es produeix el miracle. De sobte, el ninot li llança una mirada al seu manipulador company, i aquest s’estranya. Torna a la vida i canvien els rols. L’amor reviscut vol una altra oportunitat. Li abraça però és rebutjat. Li persegueix, mentre sona el I will always love you de Whitney Houston…

Deronde i Deroo arriben d’Holanda i són uns apassionats del teatre cinematogràfic. Cuiden molt les atmosferes, els sons i creen amb els seus cossos mons absurds, sorprenents, que impliquen un gran desgast físic. Estan molt en forma. Després del seu pas per Tàrrega –què bé van aprofitar l’espai de les piscines municipals!- es veuran en la Mercè, al parc de la Trinitat. No us ho perdeu.