Si fa unes setmanes, Gataro va recuperar el “Copi i Ocaña al purgatori” (on Víctor Álvaro era l’Ocaña) ara han decidit aixecar, per només tres dies, aquesta adaptació dels contes de Calders. Els van estrenar la temporada 2011/12 i al setembre següent van fer una prmera reposició. La voluntat de la companyia era la de fer el salt mortal paral·lel als de Dagoll Dagom. Aquests havien trenat un musical a partir de textos d’aquest mateix autor a “Antaviana”. 

Certament, aquest és un treball de Gataro que, com a excepció de la majoria de la seva producció, no acaba de funcionar (com a mínim, en la posada en escena del setembre del 2012). Els contes de Pere
Calders naveguen de la quotidianitat al món fantàstic. La manera
d’interpretar de la companyia, amb un gust per l’excés,
l’expressionisme, trenca la intenció de l’autor. Tot i que, en
moments puntuals, el plantejament jugui a favor (en quadres
histriònics com el del mausoleu a Vallvidrera), la peça perd
frescura. 

També sona massa literària, amb una dicció massa marcada.
No és el treball més reeixit de Gataro ni tampoc el millor trasllat
a escena dels contes de Calders, que li va bé la llum blavosa i
ombrívola i no el focus de llum escopint a raig.