Intempèrie es una peça que tindrà nova posada e escena. Forçosament. El treball neix de l’experiència dels joves al projecte europeu Teen Ambassadors Across Europe. El procés que s’intueix fructífer i empoderador no traspassa amb l’impacte que podria esperar-se. Té moments de notable potència però hi ha uns buits que, amb una revisió necessària, es podrien compactar i permetre que tot allò que reclamen els joves sobre què volen trobar a l’escenari a Europa (i, evidentment, tambe a Catalunya) sigui el que ells mateixos representin. I que no calgui reclamar-ho. Que el posin a prova, no cal que denunci¨9in la seva mancança si ja tenen un escenari a l’abast.

Els moments més intensos són aquells que revelen en primera persona del singular. Que deixen descobertes les vergonyes del teatre més convencional. Elles (la companyia és pràcticament femenina) s’atreveixen a actuar, a provar la vulnerabilitat d’exposar el cos i l’ànima a escena. El format de teatre comunitari, amb els micros deixant captar tot el que expliquen, és dels moments que arriben millor. La provocació, tot i que radical, cal trobar-li una forma diferent. Que sigui la decisió de la companyia i que un ull extern professional trobi el desllorigador per, després de la protesta, hi hagi la proposta. És el seu bateig escènic. Potser se’ls hi presuposa que hauran de fer companyia, que voldran ser intèrprets més enllà d’aquest viatge iniciàtic. Potser no calia que narrar la seva experiència tingués forma d’espectacle. Si ells han de repensar-se com expressar-se el sector té els deures d’escoltar-los i acompanyar-los perquè la seva reflexió arribi al màxim de llocs posibles i sigui el màxim de transformadora. No fer-ho és desaprofitar una oportunitat preciosa que han disposat els joves i també el propi sector escènic.