Indomador

Estranyes i divertides criatures pul·lulen per l’escenari de La Planeta: l’home gall i rei d’un petit galliner que l’oïda reconeix ben aviat; un cavall humanitzat que evoluciona magistralment a cop de fuet; la devoradora i coqueta dona vaca; el vanitós i poderós porc... Una mixtura d’éssers, de gèneres i de naturaleses que prenen forma a partir de la mescla de diferents disciplines: música, dansa, circ... que es fusionen per configurar un muntatge sense paraules –però amb el suport d’una àmplia i expressiva gamma de sons i, sobretot, d’una acurada gestualitat corporal–, vistós i agraït, estructurat en una sèrie de números circenses que sense explicar cap història lineal dibuixen un imaginari oníric i surrealista amb un rerefons “filosòfic” que explora la capacitat de “domesticar” els instints. Format a la Universitat de Dansa i Circ d’Estocolm, on es va especialitzar en Verticals i Acrobàcia, Quim Girón es revela així com l’indomable domador d’un bestiari singular sorgit d’un magí creatiu i enjogassat que vol mostrar-nos la part més animal que tots tenim a dins. Constituït ara com a integrant únic d’Animal Religion, l’artista barceloní aconsegueix mostrar i transmetre les seves intencions, connectar obertament amb un públic que premia amb aplaudiments espontanis els seus valents exercicis de verticalitat i, per damunt de tot, fer-nos passar una molt bona estona.

Va ser la sorpresa de la inauguració de Festival de dansa Sismògraf 2014 i va rebre dos premis Zirkolika 2013: Artista novell i Número de circ. I continua ben viu en la memòria i se'n programen, amb justícia, bolos per tot el país.Un toc de genialitat explosiva que aconsegueix arrencar riures, admiracions pels equilibris, la gestualitat i el desplegament de diverses tècniques de circ, així com per la narrativa hilarant i desinhibida de la proposta. Una autèntica joia creativa amb la qual el Festival va voler reconèixer la feina de qui havia estat veí de la comarca quan era petit. L’anècdota de la sessió va arribar, amb especial emoció, amb unes paraules d’agraïment que va adreçar en cloure l’espectacle al seu professor d’educació física de l’escola on va estudiar, present a la sala i responsable de posar la llavor de la inquietud per allò que ha esdevingut la professió de Girón: el circ professional.

Quim Giron és Animal Religion. L'Antic Teatre ha acollit aquest cap de setmana el resultat de la seva investigació en solitari. Té troballes genials, que presenta sense vergonya i amb molt de joc. Primer és gall (tot i que la màscara evoqui a una gallina ponedora). Després és vaca (tot i que les banyes recorden més a un brau) i, finalment és porc. Entremig, sí, fa de cavall desbocat, uns moviments que recorden prou al Mazùt de Baró d'Evel (tot i que Giron insisteix que lamenta no haver vist, o sigui que la coincidència és per la manera d'entendre el circ contemporani de tots dos). El mèrit del treball és aconseguir emular aquestes bèsties sense paraules, amb els sons que genera el cos. Sens dubte, on hi ha una major treball de recerca és en la combinació de gallines de joguines que emeten xiulets d'espanta-sogra quan els apreten. Una troballa esgotadorament divertida que transporta l'espectador a un galliner ple de brogit. Després arriba el moment d'una vaca que sembla omnívora perquè s'endrapa tot allò que troba. Com ara, l'ou de la gallina veïna (o la botella d'aigua de l'espectadora de primera filera de la funció de diumenge al vespre). Tot sortirà màscara avall, però l'ou aguantarà minuts dins de la boca de Girón. Encara després li trobarà més jocs fent equilibris amb l'ou cru, desplaçant-lo fins als seus eslips. Serà el moment del punt gore quan s'enclasti la cullera dins del nas. El so estrident de ganivet fregant el tub per fer verticals també provocarà un esgarip que, per una banda diverteix la concurrència i per l'altra, posa els pèls de punta, provocador.Girón és un artista nascut de l'Escola de circ Rogelio Rivel que, posteriorment, ha anat pujant nord enllà d'Europa sempre darrere de les arts del circ i de la dramatúrgia, sigui en sala o en carrer. Per això, sap congeniar amb el públic, trobar moments de connexió divertits i aconseguir que tot es tanqui amb un exrcici de verticals, la seva veritable especialitat circense. Un equilibri i un risc que sempre sorpendran per la seva bellesa i dificultat però que difícilment provocaran la diversió de les escenes anteriors. Potser la pega de tot plegat és que no quedi prou ben definida la línia dramatúrgica que espera traçar: l'artista és l'ànima de les bèsties de granja que es mouen per l'escena. El gall, és el mascle; la vaca, el món femení; el porc, el poder. Probablement, una mirada a La granja animal d'Orwell ajudaria a donar consistència als personatges. En aquest cas, seria innecessari preocupar-se de saber qui és l'artista quan no té màscara a sobre... Cal seguir amb atenció els Animal Religion.