En l’interior d’un volcà en erupció (com el d’aquests dies a Islàndia i de fa ujns segles a la Garrotxa, ara adormits) les partícules tendeixen a la fricció i a l’escalfament. LA companyia Lamajara transmet una dansa zen, que va accelerant i ampliant la seva disposició sempre sota d’un gran anell que els cobreix, i es protegeix de l’exterior.

L’ésser viu, no té gènere i sí una base de carbó al pit, un punt immens que provoca la guspira que podrà fer encendre les pulsions més apagades d’aquell indret. En l’interior d’un volcà, molt més revolucionat que el que convidaven a conèixer els de Conde de Torrefiel a Els protagonistes a la canalla, sempre hi ha motius per encendre,per ballar per fer culte al foc i transpirar gasos. Una exaltació a la Vida ia la Natura. O millor, un clam a escoltar els batecs de la Terra per al gaudi complet del privilegi de viure.

Lamajara és una companyia de dansa que té molt present el treball coral, l’escolta i l’equilibri de forces, format per membres de diferents constitucions i referents. Han creat una base en la que entendre’s i créixer. Un treball comunitari que ja es va poder veure en els seus treballs en què intervenia també el públic directament en projectes com Labranza i Labranza kids. Cada gest, aparentment lúdic, tenia un significat. També en aquesta coreografia dnàmica, vistosa, que no aporta gaire novetats però al llenguage coreogràfic, però que tampoc ho pretèn. És una dansa absorbent, que convida a veure la dansa amb uns ulls golafres per aprendre a tenir curiosiats en segones cites a danses més exigents.