Aconsegueix el seu objectiu. És una dansa dinàmica que refresca, que presenta contínues evolucions en les formes del ball (del contacte físic a l’aire entre un cos de ball immens). Aquesta alegria ballada (amb contrapunts d’una sensibilitat precisa) agrada a un ampli sector de públic. La dansa de la Kibbutz Contemporary Dance Company és molt vistosa, refrescant, amb continus contrastos. Té molt ben estudiats els canvis de ritme, en la dansa i en la partitura. Sap trencar els excel·lents treballs corals amb algun ballarí que desfà el compàs la resta i genera una nova dinàmica. Hi intervenen uns cossos forts, àgils, que salten, s’abracen i mantenen un equilibri notable. És un moviment ampli de braços i cames, de cops de vent que aporten sorpresa. La il·lminació, com el vestuari, va aportant novetats, quadre a quadre. Tot evoluciona amb una certa coherència i una únic element clau, el llum del sostre que domina (quasi imposa) tota l’escena. 

La potència del ball, l’energia que projecten els ballarins (en escenes dinàmiques o estàtiques) té un cert aire de les coreografies de Hofesh Shechter, coreògraf nascut a Jerusalem però resident des de fa anys a Londres on ha bastit la seva carrera professional. És l’autor de Political mother, entre d’altres (també es va fer un taller amb ballarins de la companyia a la darrera edició Temporada Alta).  I és que hi ha també en els moviments de la Kibbutz, actituds que evoquen a una dansa d’arrel de cultura popular (amb un to de ritual, religiosa, de demanar i pregar a Déu, potser, aquesta llum que no s’apaga fins al final). 

La dramatúrgia és molt oberta i, per moments pot semblar contradictòria. Mentre que el vestuari viatja d’un negre a un florejat que sembla evocar esperança, el títol sembla que consideri insuficient el contingut de la vida. El si en condicional remet a una certa queixa, a un exigir més a Déu que demana entrega absoluta. Tot i això, el que mana sobre tot en aquesta coreografia són les ganes de ballar i de voler compartir aquest gaudi amb el públic.