CRÍTIQUES

VALORACIÓ
9
Que es cremin totes les naus; és l’èxtasi
Publicat el: 7 de gener de 2021
CRÍTiCA: Hurt me tender
Cirk Vost combrega l’acrobàcia del més difícil encara clàssic amb l’espectacularitat del Cirque du Soleil (Alegria, Corteo), però en una aposta per l’energia a raig, diamant en brut. Aquesta companyia, que ha col·locat una pista de grans dimensions per al seu trapezi volant atrapa per la seva contundència i capacitat de creuar accions (com Jan Lauwers a la mítica Issabella’s room). Seria un circ a tres pistes però en una de sola. Perquè, mentre la trapezista es gronxa, els altres creuen ballant l’escenari, els músics no aturen la banda sonora frenètica i uns altres desplacen elements per a la següent acció acrobàtica, amb la naturalitat de qui posa la post de la taula per compartir àpat multitudinari amb els convidats al sofà.
Certament, la troupe d’uns immensos portadors (de prop de 2 metres d’alçada) i uns àgils també de forta constitució òssia i muscular es guanyarien l’ovació a l’amfiteatre Grec, a l’estiu. Ells avisen que volen tornar, satisfets per la rebuda al Mercat de les Flors. Amb trapezis volant a molta altura i amb un ritme frenètic, en què tots els artistes fan de tot i contagien empàticament el públic amb una força inusual, ara han fet bingo al Mercat. (Algú recorda la sorpresa del Nofit State Circus a Fira Tàrrega? D’aquesta magnitud és la troballa de l’equip d’Àngels Margarit.) La música de Cirk Vost, del conjunt Petit-Petit, navega a la mateixa amplitud d’ona. So espectral i festiu alhora, amb una estètica hippie en l’era d’Instagram.
CRÍTIQUES RELACIONADES / Hurt me tender
No hi ha crítiques relacionades