Jean-Paul Sartre (París, 1905 – 1980) va escriure «Huis clos (A porta tancada)», el 1943 i la va representar per primera vegada el 1944. Malgrat que sempre s’ha associat la seva obra i les seves idees al corrent existencialista, no es pot deslligar aquesta data clau del final de la Segona Guerra Mundial i l’Holocaust i, en conseqüència, al despertar de la consciència col·lectiva de la caiguda de l’ésser humà civilitzat al pou de l’infern.

Els tres personatges principals de l’obra (Garcin, Inès i Stelle) són tres ànimes en pena que arriben en un ascensor intern acompanyats d’un/a grum a una cambra tancada que tant podria semblar un espai aburgesat com el saló privat d’un bordell de luxe. (…)

Que un hagi tingut la mala sort de passar a millor vida i que, al damunt, arrossegui el càstig d’entendre que ha estat destinat allà per a tota l’eternitat no és per fer bots d’alegria. D’aquí ve que els tres personatges, que no es coneixen entre ells, hi arribin, un darrere l’altre, reticents i amb cara de pomes agres, esquerps entre ells i amb la violència a flor de pell. (…)

Jordi Prats i Coll ha optat també per fer respirar l’angoixa de l’obra de Sartre a través del / de la grum que acompanya l’ascensor, una interpretació que ha cedit a la jove cantant i actriu Kathy Sey i que és el personatge que fa més canvis de vestuari en cadascuna de les seves aparicions per la cabina de l’ascensor fins a caracteritzar l’atmosfera de primitivisme que embolcalla els tres protagonistes. Unes aparicions, acolorides amb la interpretació de diveses peces cantades —que els espectadors agraeixen per la seva calidesa—, una de les quals, la popular ‘Strange fruit’, parla de la lluita antiracista que va capitalitzar la cantant d’origen afroamericà Billie Holiday. (…)