L’Horta Teatre trenca amb la convenció teatral que coarta els nens d’estar callat i no poder intervenir (els pares advertien als més menuts que al teatre no es podien moure) Doncs res d’això, amb cura, la canalla experimenta com es planten cebes, pastanagues, enciams… I en convidar-los a què es facin forts els plançons xiuxiuejant-los “A créixer!” Les dues pageses de circumstàncies (empatia absoluta entre les dues cosines que denoten una gran estima pel iaio que els hi ha ensenyat a estimar la terra) traslladen els visitants del tros a la casa on s’assequen les cebes. Es posen a explicar secrets. Juguen a ensenyar i explicar què penja en les parets, com qui fa record dels pòsters que hi ha a l’habitació. Diverteixen representant les històries que els expliquen els iaios (i que elles s’han après de memòria i els agrada reinterpretar-les) i provoquen l’emoció amb la seva estima pels avis. Pell de gallina amb un recurs ben simple i efectiu.

Sortint de la cebera, es produeix la sorpresa. La canalla els encanta dur-se coses a casa dels espectacles. En aquesta obra no se’n van amb les mans buides (ni netes): han après a plantar i molt probablement s’atreviran a provar les hortalisses que, fins ara,només coneixien per les formes plastificades de les safates del súper. Molt bon treball, senzill i directe, que atrapa a grans ipetits. Avis, pares i fills comparteixen una experiència natural i cultrual alhora.