S’estrenava a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya, dins de la Quinzena Metropolitana de la Dansa, la darrera part de la trilogia que l’artista ha dedicat a la identitat personal. Es completa així un periple que s’iniciava coincidint amb la seva tornada al país després d’anys d’èxit internacional, amb la voluntat de construir una veu pròpia: tant en les temàtiques que tracta, com en les coreografies. Després de “Kokoro” (2015) i “IUanMe” (2017), podem afirmar que aquesta és la peça més reeixida, perquè posa un major accent en el moviment.

Pots llegir la crítica aquí: La veu de Lali Ayguadé