El Centre de Titelles de Lleida es caracteritza per construir uns espais escènics i uns personatges amb molta delicadesa. Així mateix és aquest elefant fent de canyes de bambu(ho simula) i un tul vermellós. Hathi és aquest animal gros i pausat que li agrada menjar herba i que agraeix que li saludin abans i després de donar-li menjar. La intenció dels manipuladors és presentar un animal molt pacífic, empàtic amb la canalla, que es fa estimar i pot fer riure amb la seva trompade gran mobilitat. Els ullals no signifiquen cap amenaça per ningú, quasi s´n desapercebuts tot admirant com mou el cap com van articulades les cames i que, al seu ventre hi guarda un espai per emmagatzemar bosses dels seus cuidadors i un instrument que l’enamora amb el seu so. A Hathi li agrada passaejar ben al costat dels nens que volen donar-li més herba. I que els cuidadoirs dossifiquen perquè no li faci mal el ventre. Una pancarta final trenca tota la poesia. Com a Diez de cada diez (en què es denuncia el degoteig constant de la violència de gènere, any a any) la realitat estadística fa veure la necessitat de preservar aquests grans mamífers.