• Skip to primary navigation
  • Skip to main content
recomana
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • CRÍTIQUES
  • ARTICLES
  • PÒDCAST
  • ACTIVITATS
  • #NOVAVEU
  • QUI SOM
  • BLOG
  • CONTACTE
  • Home
  • /
  • Hate Radio
  • /
  • Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)
CRÍTIQUES
imagen
Eduard Molner
PER: Eduard Molner

VALORACIÓ

6

ANAR A FiTXA DE L’OBRA ENLLAÇ EXTERN

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)

Publicat el: 17 de juliol de 2013

CRÍTiCA: Hate Radio

 


International Institute of Political Murder (IIPM) és una companyia de teatre i escola dramàtica amb seu a Berlín i Zurich, que en bona mesura recupera les fórmules del Teatre Document per tractar temes de l’actualitat política internacional, amb ànim de denúncia i sensibilització. Han tractat les darreres hores del dictador romanès Ceaucescu, o, més recentment ,el judici a les activistes russes del grup Pussy Riot.


Hate Ràdio escenifica unes hores de la programació de la Radio Télévision Libre des Mille Collines (RTML), la ràdio ruandesa que va excitar la població d’origen hutu contra els tutsi, provocant un dels genocidis més bàrbars de la història contemporània de l’ humanitat. Es calcula que en quaranta dies varen morir un milió d’éssers humans a Ruanda. Si alguna cosa evidencia la peça teatral és el fet que en la formació de les voluntats polítiques, la cultura, la paraula, precedeix l’acció. Sense la feina sistemàtica i constant de propaganda d’aquesta ràdio difícilment el que va començar com una massacra més s’hagués elevat a la terrible condició de genocidi, amb voluntat de “solució final”, a l’estil d’altres èpoques.


Però amb la denúncia, amb el compromís, no n’hi ha prou. Si la companyia IIPM ha pogut recuperar aquestes fórmules és perquè vivim una represa del compromís polític en la nostra societat. Però l’art avança. Allò que era adient als anys trenta o seixanta del segle XX, avui pot resultar caduc. Vivim també una època d’obvietat en la manifestació artística. L’obvietat la tenim a la televisió. No ens cal al teatre; el teatre pot anar molt més enllà. Per saber-ho potser calien els experiments dels anys seixanta. Ara sabem que el teatre pot ser molt més profund, molt més punyent, molt més eficient, fins i tot en el seu compromís, si evoca més que explica, si empra els poderosos instruments de la metàfora, si fa, en definitiva, participar l’espectador, el seu bagatge i la seva intel·ligència per assolir la bellesa dels nostres temps.


Per tot plegat l’experiment és fallit, perquè s’adreça al públic amb el paquet complert. Una oferta d’emocions amb una tesi i la seva solució. Tanmateix la factura és impecable i els treball dels intèrprets excel·lent.

CRÍTIQUES RELACIONADES / Hate Radio

TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)

PER: Sergi Dòria
Sergi Dòria
VALORACiÓ
LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)

PER: Sergi Dòria
Sergi Dòria
VALORACiÓ
LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)

PER: Elisa Díez
Elisa Díez
VALORACiÓ

10

LLEGiR MÉS

TÍTOL CRÍTiCA: Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l’antiga base de dades)

PER: Ramon Oliver
Ramon Oliver
VALORACiÓ

7

LLEGiR MÉS

NEWSLETTER


SUBSCRIU-TE
recomana
E-mail: [email protected]

Amb el suport de

  • x
  • instagram
  • facebook
  • youtube
  • spotify
  • tiktok
  • tiktok

Avís legal Cookies Privacitat