Chapertons és una companyia catalana veterana. Amb només dos espectacles porta en cartell per tot el món des de fa quasi dues dècades. En totes dues peces (Boom i, ara, Goma gom) juguen amb el pneumàtic com a element inspirador. El seu treball d’investigació és immens, tot i que cada vegada l’han transformat més en element de vestuari que no pas d’atretzzo. És meravellós veure les formes que poden prendre uns pneumàtics (com la jaqueta d’un domador de circ, o el rostre d’una foca) o de quina concreció fantasiosa (com la família d’aneguets o el cap d’un bus o un pop gegant) però com menys pneumàtics són, més distància prenen del repte de fer imaginar allò amb el que jugar i crear complicitat entre públic i actors. De fet, el treball de mímica és excessiu en la gesticulació. Saben, això sí, estirar el gag i fer-lo ressonar durant bona part de l’espectacle (com, per exemple l’entusiasta i desafinada interpretació de la banda sonora de Titanic). És, potser del millor i del que menys fan servir els pneumàtics.