Geophonic. Lorna Rees

El Sismògraf arrela al territori. La seva orografia i geologia volcànica la converteix en un espai per a espectacles insòlits. Geophonic hi troba l'adob per a arrelar-hi. Per què fem que la Terra es mogui amb el ritme dels humans? En realitat, el planeta té un ritme molt més pausat, que s'allargassa milions d'anys i que la vida humana es converteix en una aclucada d'ulls d'una muntanya.Geophonic vol ser un ritual geològic, que celebri l'evolució de l'escorça terrestre. Una mena de comunitat extraterrestre convida a entendre el miracle de la formació de les capes estratigràfiques del planeta. O la força del vent i l'aigua per a erosionar els cims més joves. O la resistència de la roca que només esclata a força d'una pressió sostinguda en el temps. I, és clar, la màgia del terratrèmol figura en el mostrari de moviments tectònics que cal honorar amb silenci i procurant escoltar amb unes orelleres que, com les de Marga Socias & Els Mals Endreços (Orelles) aspiren a sentir molt més enllà que el soroll quotidià.La peça, itinerant, busca l'equilibri entre l'excentricitat dels personatges, la implicació carregant un audiofon lluent i els camps sonors i coreogràfics. És una simpàtica boutade, que aprofita per fer una reflexió al respecte al planeta que ens sustenta. Com tot ritual, acaba amb un ball que vol ser comunitari. Al cràter de Montsacopa (on Quim Giron i Moon Ribas van experimentar l'exercici de la transhumància a Ramat Simfònic l'any passat) la dansa s'obre al públic, però no se li dona prou temps a deixar-se anar. Possiblement, perquè la complicitat ha anat minvant a mesura que es fa la pujada a Montsacopa, en què tot i les estacions de Via Crucis més o menys festives o intenses, la peça es perd en les transicions.