La gent d’Eléctrico28 ja tenen una carrera de propostes ben diferents. Són uns habituals de Tàrrega, això sí. Amb l’empenta de Sergi Estebanell i la resta de l’equip van variant formats. Aquest any, per exemple, s’han arriscat a fer una peça familiar (que els pares també riuen obertament). Perquè es tracta d’una mena de bestiari en què malconviuen un gos empipat, un cavall gastrònom i una presumida koala, Arriba el tigre, el tio més trempat i provoca una festa que permetrà trencar les parets d’una convivència que, cada cop més, apuntava al desastre. És una broma contínua. Una coreografia de gestos que se suma a una pista de sons, interpretats quasi sempre en directe. Tots els sorolls els fa un cinquè intèrpret. És el que es veu menys i, probablement és un dels èxits d’aquesta posada en escena, aparentment lineal i sense gaire compromís social, com altres treballs seus anteriors.

L’espectacle juga a un espai precari, fràgil, que permet donar més valor al treball dels intèrprets. Cada animal, en realitat, respon a un caràcter ben humà. Aquest és el missatge d’una obra que distreu i diverteix i té moments de sarcasme amb gags dedicats al bon/mal veïnatge.

Aquest Full house se suma al perfil d’espectacles d’Estebanell com el circ de Call me Maria, o Mesa para dos. (en què s’hi havia una voluntat d’espectaculiartitat d’accedir a una tipologia de públic molt més àmplia). La companyia, en canvi, signa espectacles de tendre surrealisme com Handle with care o Momentos estelares de la humanidad I sovint participa (amb altra gent d’Eléctrico28 amb Moneyxfree, un exercici radical i alliberador del diner, amb la complicitat del misteriós Fisherman).