Deia la Frida Kahlo: “Lo
único que sé es que pinto porque lo necesito.” I el Ballet Contemporani de Barcelona, 20 anys després, recupera aquest homenatge a la pintora amb moments
de plasticitat, ball enèrgic, música excepcional en directe,
simplicitat escènica, simbologia efectista i desplegament màgic. 

Però el temps no passa debades, tampoc per a una coreografia…

Pots llegir la crítica sencera en l’enllaç: